Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Ball d'emocions - Santa Cristina 2017 - Lloret de Mar




De bon matí, en una plaça de l'Església buida, la Mar esperava al seu angelet. Ens hi acostàrem d'un a un i al cap de poca estona, tots de cop per acabar omplint la plaça. La Laia, l'Ariadna, la Marina i la Mar, lluïen somriures nerviosos al rebre les felicitacions de tothom que s'acostava per veure-les de prop, llençar floretes i desitjar que aquest fos un dia memorable.

En processó els músics obrien pas als Obrers i Obreres que, acompanyats de vogadors i vogadores, autoritats i vilatans, enfilaven rumb a Santa Cristina on celebrar tots plegats la festa de la patrona. Què dir de l'estofat i l'ambient que l'envolta. No hi ha millor esmorzar per tots aquells que els ha costat tant d'esforç arribar-hi bogant, en processó o desitjant retrobar-se amb la família i els amics.

Ses obreres no tenen descans, en acabat un acte, els cal preparar-se pel següent. És un dia de nervis i corredisses on les hores es toquen. Els estómacs es fan petits. Res no els passa fàcilment coll avall, ni el menjar, ni els nervis, ni les constants felicitacions i benaurances.

Vestir de Ball de Plaça és un moment inoblidable. Tot un any de preparatius es resumeixen en aquest moment. El vestit encaixa amb la personalitat de cada balladora i  sorgeixen papallones envoltant-les de bellesa i màgiques arts. Aquest instant els sorgeix un somriure que s'encomana a tot aquell qui tenen a prop.

No hi ha descans i cada minut es converteix en etern doncs, cada segon, restarà en el fons del seu cor tota una vida.

En mig de la gent que les envolta, ses obreres i els seus balladors disposen d'uns pensament íntim per reconèixer l'emoció de viure el seu somni. Mirades allunyades de la gent, perdudes en els sentiments que s'agrupen al cervell. Segons fugissers que s'esvaeixen quan emprenen el camí de la plaça.

Tothom restà bocabadat. Jo el primer. Res m'ha preparat per veure entrar la meva filla amb la seva mare i les llàgrimes brollen. Duu una capa del mateix color maragda del seu vestit. Al seu pas, un estol d'il·lusions la persegueixen per empènyer en aquest, el seu dia. Talment com qui lliure la filla, el ballador l'acull del bracet i rep la salutació de l'obrer.

Les notes de l'Orquestra donen pas i es preparen per donar el primer pas. Totes les mirades d'una plaça omplerta de gom a gom, es concentren en ells i a canvi, la primera parella no té ulls per ningú més que no siguin ells mateixos. Les puntes dels peus es mouen al compàs i al primer gir, entenen que ho han fet correctament. Continuaran al mateix ritme i escoltaran els aplaudiments per rebre la segona parella.

Ens miren i ens escolten encara que no en són conscients. Frueixen en viure el moment, res els destorba i llencen els somriures a tothom que en vulgui recollir un ramet. Han acomplert el primer acte i en el segon, es vano pren el protagonisme a la parella. Diguin el que diguin qui els envolta ells viuen el seu somni.

S'esmicolen ses almorratxes omplertes d'aigües perfumades i flors consentides. Fruiran del Toquen a córrer tot i sabent, tot s'acaba. Han estat a nivell de les seves il·lusions, dipositades dia a dia en un racó dels seus cors.

Un sospir tanca l'acte. Es queden sols per un segons, pujant les escales cap a un acte que altre cop, els obligarà a regalar-nos a tots més somriures i encara més trossets del seu cor.

Es fa difícil tancar els ulls i descansar. Endreçar imatges i emocions. Creure en els somnis i a voltes, desitjar que no s'aturin ni s'acabin.

Santa Cristina, ball d'emocions.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes