Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Una colla de cabrons





Vet ací que una vegada, vaig decidir que ja tocava. Després d'un divorci, criatures i un grapat d'amigues disposades a tornar-me a caçar, vaig dir prou. A mi no em toca. Ara, que ho provi un altra.

Cada divendres a la nit, amb l'excusa de fer petar la xerrada, cuinàvem, menjàvem i bevíem pels descosits. Aquelles trobades s'allargaven fins que es tancaven els ulls d'algun de nosaltres. Després d'un aperitiu, un bon sopar, un parell de copes semblaven desfermar les nostres llengües. Amics que en d'altres trobades socials passaven de puntetes i no gosaven badar la boca, a casa trobaven el seu lloc per esplaiar-se, discutir i fins i tot, explicar acudits suats. Hi ha qui ens definiria com a una colla de cabrons.

El més gran, tant per alçada, pes i edat, es qui més temps fa que conec. Ell va ser qui em va portar als seus amics a casa. El petit, potser el més jove, té la feina més normal, treballa de comercial i tot i que viu a pagès, és xava de mena. Qui ens uneix a tots amb l'etiqueta "friquis" i ves a saber, per feina, aficions i amistat, és qui disposa de la bici de muntanya, la moto per anar a la feina, el cotxe esportiu descapotable i la barca a port. No té el títol de patró però tan li fa.

Aquell dia, com qualsevol dels altres divendres a la nit, la conversa del sopar va girar al voltant dels mateixos temes. La feina, la política i les dones. Sempre en aquest mateix ordre i per tant, els distribuïem de la següent forma: Aperitiu i sopar, feina i projectes. Sobretaula i primera copa, procés independentista i caverna espanyola. Finalment, a partir de la segona copa, cansats de debats estèrils i amb la llengua esmolada, tocava parlar de dones.

Per experiència, vivències i aventures, a mi em tocava el paper de vividor. Qui més sortia i es relacionava amb el sexe oposat era jo. El currículum de relacions vitals dels meus amics es podria resumir en una quartilla i un full d'èxcel.

Després d'estudiar arquitectura, treballar vint-i-cinc anys voltant per tot el món i tornant a casa cada dos mesos, al més gran no li havia quedat temps per mantenir relacions sentimentals. Vinc a dir, no és cap monjo de clausura però tanmateix, les dones s'avorrien d'escoltar els seus projectes i esperar de dos en dos. 

El solter d'or,  doncs disposa de tota mena de joguines per a homes sense que ningú l'aturi a l'hora d'escollir que comprar, per feina i afició, s'ha passat mitja vida enganxat a una pantalla d'ordinador i l'altra mitja vida, a l'altra pantalla doncs, ara en té dos. Les noies amb qui es relacionava quan era més jovenet, eren les clientes de la web que administrava doncs, els videoxats pornos són tant vells en la informàtica com la prostitució ho és en la història de la humanitat. Queda ben clar que ell no mantenia relacions sentimentals, amoroses o sexuals amb les seves clientes doncs, perquè parlar d'amor quan aquelles noies només parlaven i practicaven el sexe.

La fulla d'èxcel es pel petit. Aquell que un dia si va mantenir una relació. Aquell qui encara a hores d'ara manté el do de la paraula comercial i per tant, quan es deixa anar, encara es deixa estimar per alguna dona. Val a dir, que internet per a ell ha estat per a Colon topar-se amb Amèrica. La xarxa li ha servit per a conèixer dones d'arreu del continent Americà, de color, amb pits grossos i llavis molsuts. Li agrada molt sentir-les parlar i que l'anomenin "papito".

I que dir de mi mateix si ja ho he dit tot d'altres vegades. Gat escaldat d'aigua freda fuig i per tant, difícil de caçar. Uns quants fracassos amorosos m'han dut a col·leccionar criatures i ex-dones. No son elles sino jo.

Tan se val, vinc a dir, que després d'anys i panys sopant plegats i sentint-los parlar de dones i relacions, coneguent-los les vides i no entenent massa com havien arribat als cinquanta sense cap relació reconeguda o enfonsada, vaig sentir-me il.luminat. Per fi acabava d'entendre que no els havia calgut casar-se ni tenir fills per sentir-se complets o feliços. Ells havien arribat a la felicitat sols, amb amics o amb família, però en cap cas, una dona al seu costat, els podia prometre el jardí prohibit.

Em va caure l'ànima als peus i em vaig quedar blanc de cop. Enfadats, tots tres, s'al.liaren entre ells per fer-me saber que, jo res en sabia dels seus anhels, la necessitat que tenien d'estimar i compartir la seva vida amb una altra persona. Tenir fills. Viure les mateixes il.lusions i els mateixos fracassos que podia haver viscut jo.

Ja han passat un parell d'anys d'aquell sopar. Per repetir-los, ja no hi entrarem tots a la mateixa taula. Les coses han canviat i molt. Hi ha qui ha deixat de viatjar i s'ha endut l'amor a casa. Qui ha deixat internet fent el salt de la bassa i casant-se per amor amb una rosa d'un jardí tropical i qui sense marxar de casa ha trobat qui el complementa. 

Ja heu descobert qui continua de sopar en sopar cada divendres ?  
SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes