Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Girona, Benvinguts a la República Independent de Casa Nostra

Benvinguts a la República


Nosaltres, sempre ens hem vist diferents. Ens mirem, reconeixem i valorem, diferents. No ens podem comparar amb ningú, encara que en un cas, potser el nostre territori s'assembla, de lluny, a alguna província d'Euskadi.

Girona, una petita ciutat amb tots els serveis. Hi ha botigues, hospitals, centres esportius... Estem situats a trenta-cinc minuts de tot arreu. Tenim cinquanta platges i cales al costat de casa nostra. Podem anar a la muntanya, a les gorgues, a esquiar o fins i tot, anar a comprar a Perpinyà per tal de comprar productes diferents o més econòmics. No ens agrada baixar a la Capital. Massa gent, massa cotxes, masses massa i per tant, ens espavilem per tornar a casa aviat.

No volem sentir ni parlar dels xaves. Continuem pensant que són com una plaga. Ens els trobem per tot arreu. Garlen amb les vocals obertes i continuen dient "buzón" a les bústies. Els que saben parlar el català, ho fan en la intimitat. Continua quedant més "pijo" parlar entre ells "en castellano".

Som generadors de moviments catalanistes. En Llach va alliçonar al País, Sopa de Cabra els va explicar que significava viure entre Blanes i Cadaqués, deixant de banda a la gent de Port Bou que ara no els volen escoltar o veure.

Els nostres llibreters són reducte del coneixement catalanista. A les portes de l'ajuntament, a les voltes, hi ha qui dia a dia recorda als Senyors i Senyores Regidors i Regidores que, tots nosaltres volem quelcom diferent per a la ciutat i pel país.

L'esport d'elit, obliga a la ciutat a ampliar camps de futbol, millorar les carreteres amb corbes on practicar amb dues o quatre rodes o demanar als bars que tinguin pantalles de televisió més grans on veure els esdeveniments esportius.

Sortim a les petites pantalles de tot el món fusionant mar i muntanya a Joc de Trons. També ens fa gràcia que ens retratin burlescament als vuit cognoms catalans. Pels nostres carrers s'hi passegen anònimament tot tipus de personatges. Artistes, futbolistes, intel·lectuals o fins i tot, gurus de les xarxes socials com el Mark Zuckerberg.

Qui ens visita ens descriu com a una de les ciutats més romàntiques d'Europa. Nosaltres, tossudament, continuem amb el projecte de ciutat turística i netegem les pedres una a una, si cal, per desar més bonic el nostre barri vell.

Lluïm amb orgull i prepotència ser ciutadans de primera. Amb un President gironí. Capaç, d'anunciar data i pregunta sense despentinar-se. - Tampoc ens agrada el pentinat que duu però ho acceptem. - D'altres abans que ell, van passejar la seva procedència pel món. Sigui Dalí o Cugat. Tot sembla reduir-se a una qüestió de bigotis o pèls.

A hores d'ara, ningú dubta de nosaltres com a potència gastronòmica mundial. Sense local on instal·lar el "xiringuito", encara tenim al nostre estimadíssim "xarnego" particular que ha quedat per sobre del bé i del mal. El pare de tots. El geni, l'alquimista, inconformista Ferran Adrià. Tan nostrat, com el pa amb tomàquet, que segurament a casa seva es deu anomenar "desconstrucció de tomàquet sobre llit de farina de blat, llevada i torrada amb sal i oli". No oblidem de comptar amb els nassos dels germans Roca. Dic nassos per tal que sigui interpretat de manera literal i figurada. Si la seva mare de la cuina en treu uns plats boníssims, que no faran ells per superar-la i donar a tastar a tothom, els millors productes de casa, els vins més exquisits i els postres més genials.

Som més papistes que el papa. Els nostres bisbes sempre han estat catalans i en la intimitat, catalanistes moderats. Som reducte de la resistència, talment gals en una Europa envaïda pels Romans. Som i volem ser catalans, però gironins, més!

Si depèn de nosaltres, potser triarem posar fronteres al Tordera. Benvinguts a la República Independent de Girona. Una ciutat on la cultura, esport, gastronomia i política formen part del nostre ADN i per tant, més Gironins que Catalans doncs, a banda de documents i obligacions als que ens creiem sotmesos, no recordem mai que encara som espanyols.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Cap comentari

Desa el teu comentari