Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

La generació del 79 de l'escola Joan Bruguera




Vuit segons per resumir 37 anys d'espera. Vuit segons per a dirigir-nos en la gravació d'un video als companys que volen saber més de tu. En blanc i negre o color, recordant el passat, el present i desitjant en un futur tornar-nos a trobar.

Pressa, molta pressa per retrobar-nos. Hi havia qui abans d'hora ja formava el primer grupet d'ex-alumnes davant la porta de l'escola. Talment com quan teniem deu anys i carregats amb la motxilla, les llibretes i l'entrepà anàvem cada mati  a l'escola amb els companys. Desitjant que arribés l'hora del pati on, jugaríem a boles, a lladres i policies o a qualsevol altra cosa.

Rostres coneguts, desconeguts o misteriosos. Trenta-set anys fan estralls i costa reconèixer a alguns dels nens que tots portem dins. La manera de ser, el caràcter i el comportament no han canviat. Les abraçades, encaixades i els somriures són presents al llarg de les sís hores que ha durat aquest retrobament.

Ningú ha estat exclòs de cap grup i ningú ha pres el protagonisme de cadascú. La coordinació de tots els actes ha permès als protagonistes prendre el seu paper i rol a la colla. Hem vist com els mateixos grups d'amics que sortien de petits junts al pati de l'escola, han seguit el mateix ritual, de la mateixa manera que s'han dissolt i dividit per integrar-se en d'altres grups i preguntar a un i altra que ha estat de la seva vida.

Hi ha qui ha recorregut mil quilometres per ser-hi present, qui per la seva activitat professional ha anat marxant i tornant, qui no volia que la trobada acabés i qui ha fet que la trobada continués fora de l'escola fins ben entrada la nit.

Cap imatge presa ahir tindrà la mateixa importància que el record imprès en els nostres sentiments. En un temps on els telèfons mòbils disposen de càmeres fotogràfiques de darrera generació, missatgeria i apps de xarxes socials, els dispositius quedaren en segon terme endreçats a les butxaques de cadascú. Ningú va voler perdre's un instant mirant la pantalla del seu mòbil.

Potser aquest serà el inici o la continuació de les amistats perdudes, en tot cas, segur que no serà el darrer dels nostres actes. Prenem apunts per a retrobar-nos els propers anys, amb una base de dades sòlida que ens permetrà contactar fàcilment altra cop amb els companys. 

Potser, fent un paral·lelisme entre l'amistat i un bon vi, hauran estat guardades en un celler, allunyats de les mirades de tothom, a l'ombra dels records i amb la temperatura adequada per a que, el resultat sigui el millor caldo que mai haurem tastat.

Hereus de la cultura popular prèvia a la generació digital, continuarem somiant amb la conquesta de nous horitzons. En tot cas, sense caure en el costat obscur de la força, desitjar-vos a tots "que la força ens acompanyi".



Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes