Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Por al desconegut



Per més temps que faci que visc en aquesta casa, a les nits, els sorolls que produeix encara em desvetllen. He descobert que, quan bufa fort la tramuntana, mou d'un costat a l'altra l'antena de televisió i el cable de la connexió, corre per damunt de les teules reproduint un so semblant al d'una animal arrossegant-se per la teulada.

El so sec, que s'escolta com un retruny, el produeixen el tubs de coure amagats a les parets de la casa i coincideix en l'hora d'aturada de la calefacció. Els primers dies m'estremia i fins i tot m'havia aixecat del llit a comprovar que no hagués entrat ningú. Viure sola, amb la única companyia d'un gos faldiller, per més valenta que em vulgui presentar, no em deixa agafar el son amb tranquil·litat.

M'espanto quan no escolto cap dels sorolls coneguts. El silenci resulta aclaparador. Dalt d'una muntanya, allunyada de la ciutat, per més que pugui veure les llums de les cases del poble, em fa sentir petita. Abans no em vaig acostumar, moltes nits les vaig passar estirada en el sofà, davant els vidres del mirador, amb la llum apagada i contemplant com de quan en quan, les llums d'un cotxe apareixien recorrent solitàriament la carretera de la costa.

El remei no va curar l'enfermetat. Als pocs dies de viure aïllada en aquesta llar maleïda, em van recomanar adoptar un gos per a que identifiqués si algú s'acostava. Ara resulta que té més por ell que jo i borda a la tramuntana i a qualsevol soroll que reprodueix la casa.

Darrera dels vidres, observo cada dia com un cotxe para a mig camí de pujada. Atura el motor i apaga els llums. No puc veure al conductor, tan sols intueixo les seves cames. Les cames d'un home. Sé que fuma. A vegades he vist com s'esvaeix el fum de la seva cigarreta per la finestra. Un dia, al mati, em vaig aturar en aquella mateixa situació i vaig comprovar que hi havien un munt de burilles acumulades a la carretera. No les apaga i les deixa consumir fins al final.

El primer dia vaig creure que podia tractar-se d'alguna parella d'enamorats que buscaven un lloc on fer l'amor amb una panoràmica de la Costa Brava com a teló de fons. Després de veure el mateix cotxe blanc tres dies seguits al mateix lloc, vaig pensar en avisar la policia i fer-los saber les meves pors. 

Por al desconegut.

Una setmana després d'observar els mateixos moviments cada dia, ja sabia l'hora que normalment arribava i podia preveure l'hora quan marxaria. Vaig comprovar que amb les llums obertes de casa, res es movia i, trenta minuts després de tancar les llums del menjador i la meva habitació, el cotxe avançava en direcció a la part alta de la muntanya i desapareixia de la meva vista.

No tinc cap finestra per mirar en direcció a la muntanya, encara que mai vaig escoltar la remor de cap motor que s'acostés al davant de la casa. Estava convençuda que el gos, bordaria a qualsevol soroll que escoltés. A la fi, estava amb mi com a vigilant i protector.

En les nits de lluna plena com la d'avui, quan miro cap al jardí, les ombres que projecten els arbres es mouen al mateix ritme que les fulles mogudes pel vent. Veig les formes allargades. Em sembla veure-les alçar-se i passejar per el jardí. Caminar, reunir-se les unes amb les altres i conspirar.

Em vaig veure obligada a contractar una central d'alarmes. Han instal·lat les càmeres i des de qualsevol televisió de la casa puc observar les quatre càmeres situades al meu voltant. Després d'això, el cotxe blanc no ha tornat a aparèixer fins avui, que des del llit i per casualitat, m'ha semblat escoltar un cotxe que pujava per la carretera. No s'ha aturat, Segurament no es el mateix..

Tot ha començat al veure al gos que aixecava les orelles. Ha anat en direcció a la porta d'entrada i ensumava per sota la porta. No borda. M'he quedat observant-lo mentre ell, es girava cap a mi i tornava a complir la seva feina. Ha començat a bordar al escoltar tancar la porta d'un cotxe. He tancat les llums i corregut cap a sintonitzar la càmera de davant de la casa. A la imatge, no he vist el cotxe, estava aturat darrera unes plantes i encara que m'esforçava en fer servir el zoom de la càmera, no he aconseguit cap imatge clara. M'ha semblat veure el fum d'una cigarreta.

He activat el botó del pànic. Una veu m'ha espantat quan en aquest silenci, des de l'aparell de l'alarma, m'ha preguntat el que passava. No podia explicar-li tota la història. - Algú vol entrar a casa meva  -

Al estar aïllada, la policia pot trigar més de deu minuts en arribar i jo, puc haver estat assaltada per aquest desconegut. Tancar-me i amagar-me era la millor opció. El gos no para de lladrar i segur que no els farà cap por. Qui l'escolti com borda sap que es tracta d'un gos petit. L'he agafat i amagat amb mi, fent-lo callar i deixant que em llepi la cara. No deixa que em concentri en els sorolls i identifiqui per on s'acosta el individu.

Un grapat de imatges m'han passat volant pel cap. He repassat mentalment com avui, com cada dia, he tancat totes les portes i finestres que donen cap a fora. L'única manera per a que pugui entrar es esbotzar una porta i per tant, el soroll em donarà a conèixer per on ha entrar i escollir la direcció contraria per la que tinc d'escapar. Puc amagar-me entre els arbres del bosc o còrrer per la carretera en direcció cap al poble. La primera de les cases veïnes tan sols està a vuit-cents metres carretera avall.

El so del mòbil en aquest silenci ha resultat estrident. He saltat espantada i el gos ha tornat a bordar. Tot em delatava i he decidit canviar d'amagatall. Vigilava que el desconegut no em pogués veure per cap finestra i per això, m'esmunyia per terra reptant.

Les escales de baixada cap al quarto de calderes, ha resultat la millor opció. Des d'allà, tinc opció a escapar per una petita finestra. Si escolto les seves passes per la casa, no em queda altra opció.

El mòbil torna a vibrar. Estic salvada. - Jan, escolta'm, no puc cridar. Hi ha algú que vol entrar a casa meva. He avisat a la policia i encara no han arribat. Estic amagada -

- Surt, no t'espantis, soc jo. Fa dies que ho estic pensant i he decidit tornar a casa. 

Fill de puta !








Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes