Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

La rateta que escombrava la placeta





Hi havia una vegada, una rateta que escombrava l'escaleta, veient com va anar la primera part del conte, ara escombra la placeta.

Ja no es tant joveneta i el conte ha canviat. Ara ho veu tot des d'una posició privilegiada, amb l'experiència, records i amb ganes de viure en un altra conte, si pot ser, més semblant al de la Ventafocs.. 

La trobareu asseguda rera el mostrador de la seva sabateria i amb la vista fixada en el caminar de la gent, tipa de veure passar gats, gossos, ases i bèsties i cada mati, quan te un moment, juga a endevinar el número de peu dels vianants que s'aturen al davant de l'aparador de la botiga.

Els mira si duen sabates petites o tenen els peus grans. Potser tenen els peus plans, fan servir calçat ortopèdic. Tenen peus molsuts, amb durícies, bonics, ben cuidats, amb ungles pintades, mitjons de colors. Sabates mal tintades, brutes, trencades, descuidades, relluents, fantàstiques, botes altes, baixes, amb taló, planes, punteres de bellut, Camperes, sandàlies.

Un dia, algú li havia dit, "tants caps, tants barrets" i ella va pensar, hi ha el doble de peus que de caps, això pot ser un bon negoci !. Amb tanta clientela diversa, volia triar com encomanar la felicitat a les clientes i va recordar, la feinada que havia tingut la Ventafocs per trobar sabates noves i el difícil que li resultava a qualsevol noia que tingués, un peu més gran que el 42 i volgués presumir de sabatetes de princesa.

La rateta botiguera surt al carrer amb l'escombra a la mà i un somriure preciós al seu rostre. A vegades, quan passo pel seu costat, l'he vist fixar la mirada en el raspall i escoltar les passes d'alguna noia que caminava en la seva direcció. Diu, que no ens podríem imaginar on es pot arribar amb unes bones sabates noves i lluents.

Un dia, parlant amb ella, em va explicar que hi han molts tipus de passes. Les més divertides, les escoltava amb els vailets que sortien a jugar fent cap a la plaça. Les passes més avorrides, les de les noies que passaven pel davant de la botiga i arrossegaven els peus, cansades. Hi han passes que llueixen el tipet, d'altres volum, passes de formiga o d'altres que semblen salts de perdiu o de llebre.

La rateta  a vegades rumia que compraria si guanyés algun dineret. Va pensar en fer un viatge, una escapada a la muntanya, un creuer o, un destí al paradís. Autònoma com és, va dir-me que pensant a qui s'enduria a una illa deserta, sense pretendent, va concloure que anar-hi sola li semblava una mica avorrit.

Va recordar la primera part del conte on ànecs, galls i gossos, tots plegats bons fadrins, la volien esposar i ella, per desgracia, va escoltar el marrameu d'un gat i va creure's que les veus dolces duen la felicitat. Triar per triar, que no sigui bèstia i si arribés el cas, caldria que fos bon fadrí.

Qui espera, es desespera i el que sospira, tard o d'hora acaba per ensopegar amb una bona persona, que és el que jo li desitjo. De la seva mida. La mateixa espècie. Amb un peu més gran del 45. Pelut o pelat, però amb ganes de compartir. 

Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, tingues paciència, no deixis de seduir amb els teus sospirs. Tard o d'hora, tot arriba.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes