Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

La fruita de l'amor es la Nectarina

La nectarina, la fruita de l'amor per en Pep Cassany



Qui no el coneixia res en sabia. Molts creien que tenia un posat distant mentre que d'altres el veien proper, intimista i sensible. Estadísticament, parlava amb més dones que amb homes i per tant, eren elles les que més coneixien al personatge en qüestió.

Els homes el miraven de reüll i en tot cas, s'hi acostaven per saber més de l'èxit que tenia el malparit entre el públic femení. No era alt, ni guapo, ni jove. Alguna cosa hauria de tenir aquell home perquè sempre el trobessin envoltat de dones. Ara bé, tampoc ell en feia distinció. N'hi havia de totes les edats i condicions. Casades, solteres, separades, divorciades, amb fills o sense, parella o animal de companyia.

En colla, no destacava. Aquest paper està atorgat als anomenats mascles Alfa. Nois més joves, que actuen com a gallets i que els cal destacar per la seva agressivitat, simpatia o fisonomia. Els anys havien solcat la seva pell i la vida.

Aprenia a cops. A vegades, com un ase a qui l'experiència no l'ha ensenyat, tornava a caure en els mateixos paranys que les persones li deparaven. Tothom li semblava bo mentre no li demostressin el contrari i així i tot, poques vegades se'n malfiava i es lamentava per haver-ho fet amb qui no tocava. Moltes vegades incapaç de dir no, tot i saber que no li convenia.

Estava satisfet per ser com era, amb tots els seus defectes i les poques virtuts que s'atorgava. Esperava, que tard o d'hora algú li'n reconegués una, encara que pecava de falta molèstia doncs, sabia perfectament en què destacava. No volia reconèixer-ho públicament. Amb la seva manera de fer i personalitat, estava convençut que si algú el qualifiqués de rar, seria sinònim d'interessant doncs, a qui l'atrau la gent corrent? Quelcom el feia únic i si no, que li preguntin a ell que li agradava.

Home de moltes paraules i poques demostracions de sentiments. Ningú l'havia ensenyat. Sovint es preguntava si calia fer evidents els sentiments amb paraules d'amor cap a la seva parella i perquè a ella no li podia servir la manera que ell li ho demostrava, preocupant-se d'atendre totes les necessitats o els seus desitjos. No era evident que ell l'estimava?, havia de dir-li a cada moment?

L'home rude no estima?, em va preguntar un dia.

Evidentment tota persona estima a la seva manera i en tot cas, és qui espera rebre amor el que fa servir la seva pròpia escala de mesura. Així doncs, aquest home estava convençut d'haver-se equivocat en escollir a qui estimar o, no haver-se explicat prou bé amb la seva parella. Com fer-li saber que ell l'estimava? Em va proposar dues opcions, si mai es tornava a enamorar, la primera dir-li, "sóc així, fet i deixat estar i no en sé més. Faci el que faci, ho faig pensant amb tots dos i encara que no t'ho digui mai, t'estimo" i la segona, aprendre a dir t'estimo.

Va aprofitar per esplaiar-se i fer-me saber que ell s'estimava a moltes persones, animals i objectes. Defensava que la paraula "estimar" li semblava vulgar doncs, qui no s'estima a la família, amics o als seus animals?, ara bé, no els vas dient cada dia a tots que te'ls estimes. Per ell era evident.

Així doncs, quines paraules fer servir quan t'enamores? Calen les paraules? Què és més important, els gestos o les paraules?

Més clar no m'ho podia explicar. Que ningú esperi recollir pomes d'un presseguer. Encara que siguin arbres fruiters que es poden empeltar, el fruit resultant és diferent.

Nectarines.
   

Cap comentari

Desa el teu comentari