Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Com en un conte de fades





Va decidir llençar les pors per la finestra.

Tant de temps esperant a que es complissin els desitjos demanats en veu baixa al destí, es menjava els raïms de la sort en cada traspàs d'any, esperançada. Entossudida a demanar sempre el mateix i aquest any,  ho demanava amb el segell  "urgent". Si ha de ser, que sigui ara.

A vegades pensava que la vida li tenia preparades altres males passades, ja se sap,  quan un està de pega, amb els collons ensopega. Havia acomplert altres desitjos i perquè no podia complir-se aquest. La sort estava canviant. Darrera els núvols sempre surt el sol.

Un cert regust amarg li venia a la seva boca al recordar les cicatrius del seu cor. Ferides guarides pel pas del temps i tot i així, desitjava desar enrere la seva llarga convalescència i tornar a enamorar-se. Difícil. Però no impossible. Fins ara els homes li havien demostrat la manca de compromís, d'un objectiu compartit o, unes aficions comuns. 

Sexe a banda, que els passa pel cap ?  Trobar a algú amb qui compartir-ho tot i ser feliç ha de ser possible. Recuperar emocions, sentiments perduts, petons endreçats que mai havia donat. Estimar i ser estimada.

No estava disposada a renunciar. Havia llençat les pors per la finestra i en tot cas si cap li en quedava, estava disposada a canviar-la per la prudència. Fins ara li havia funcionat no creure's al primer que passava i per fi ara, tenia de mirar enrere i als costats i preguntar-se si la imatge somrient que retornava el mirall quan es preparava per trobar-lo era la seva. El rostre d'una dona enamorada.

Li costava de creure. Semblava un somni del que no volia despertar. Es dormia embriagada d'il.lusions i esperances. Tot plegat li semblava un conte de fades. Sabia que tot aniria be encara que li quedaven temences a un altra fracàs. Pensava en ell constantment i  reconeixia en ell els mateixos sentiments. Posava cap al cor i aquest li demanava prudència, mentre el cor li demanava llençar-la per la finestra i viure aquest amor intensament.

Va llegir la paraula "t'estimo" i va respondre la seva prudència. No era molt d'hora per tan gruixuda paraula ? Altre cop va ser el cor qui va respondre per a escriure i descriure els seus sentiments amb un, "jo també t'estimo"

I així és, com d'aquest conte contes de fades en sorgirà la llegenda on ambdós amants, grans, ferits, desitjosos d'estimar i ser estimats, enllaçaren els seus desitjos amb el seus sentiments i convertiren aquest escrit en el inici de la seva veritable història d'amor.

Un amor, etern.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes