Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

C'est la vie








No aixeca dos pams de terra. Peluda. Blanca. Amb carona d'amiga. Li agrada sortir de nits i avui, redéu quin fred que fa ! No corre ni una ànima pels carrers. Les nenes, han anat a dormir aviat. Això de saber que aquesta nit passen els reis, els provoca il·lusió per anar a dormir i aixecar-se ben d'hora. Cada any em fa més mandra. Sort que ja no tenen l'edat de venir-me a despertar abans de les cinc de la matinada per veure si ja han passat els reis. Si ho fessin, ves a saber, potser encara no hauré arribat a posar-me el llit.

Aquesta nit, surto de festa amb una amiga. Ja toca. Quan la gosseta i jo arribem a casa, segur que ja m'estarà esperant. Cony de gos. Aviam si s'espavila. Amb aquesta fred, no vol ensenyar el cul. Una volta curteta i tornem cap a casa.

Estic de sort. Ella encara no ha arribat. Tinc temps de passar per la dutxa i passar pel taller de reparació. Ja tinc uns anys. Per més fred que faci, avui em poso la mini negra de cuir, mitges fosques i un top escotadet. Ben abrigada, del cotxe fins el Pub, es un moment. Si vull lluir tinc de patir.

Ho sabia. Mig ensabonada i ja repica el timbre. Les nenes l'obriran i l'entretindran. L'aigua calenta em recomforta i una dutxa amb presses no em dona el mateix plaer.

Tant de soroll per no res. Ara perquè criden ?. Se'ls ha escapat la Vida.

La Vida té el costum d'aturar-se a esperar a qui arriba al tercer pis amb l'ascensor. Quan s'obre la porta, es llença al seu damunt i pel que sembla avui,  amb la mala sort quedar-se tancada a dins, mentre que un veí des de l'entrada al edifici, ha reclamat l'ascensor i ha concorregut la casualitat de les casualitats.

Les nenes ni se'n han adonat. La Vida, ha arrencat a córrer al veure la porta de l'ascensor oberta i aprofitant que algú s'ha deixat la porta del carrer ajustada, ha continuat amb l'escapada.

On es la Vida ? doncs ja som quatre que l'hem començat a cridar per tot el carrer. Les nenes, amb pijames, abric, bufanda i espardenyes d'estar per casa i nosaltres dues, que us tinc d'explicar, vestides per sortir de festa i amb un talons de pam i mig.

Demà el poble en anirà plé. Escoltar a les onze del vespre quatre boges cridant pel carrer "vine aquí Vida", no es que sigui el més habitual. Algú l'ha vista córrer carrer amunt, en direcció a l'Ajuntament, sense aturador ni pausa per pixar. S'ha proposat que em posi histèrica. Amb lo relaxada que m'havia quedat en la dutxa d'aigua bullent, he passat dels trenta-vuit graus, a dos sota zero. La humitat dels carrers ja està glaçada i això, no podia tenir un altra final.

Tinc de creure en el destí ? Certament, vaig demanar un desig per cap d'any encara que mai s'ha acomplert. Ara potser m'hauré d'empassar les paraules. Ha aparegut del no res amb la Vida entre mans. Un somriure encantador, a primer cop d'ull, una rialla que no he pogut qualificar de "fotetis" encara que si ves estat jo qui l'hagués vist empassegar, no podria deixar de riure.

Em preguntarà si estic be, on visc i si em pot acompanyar ? caldrà que li digui que avui es nit de festa i que no li cal marxar per quedar-se amb mi ?  No sé com reaccionar. Soc jo. Visc aquí. Gràcies. No cal. Però sisplau, queda't amb mi. M'he enamorat com una bleda.

C'est la vie.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes