Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Per Nadal, cada ovella al seu corral !




Tot just acabava d'arribar de la feina i ja tenia ganes de tornar-los a trobar. Porta dies esperant el moment per lluïr el vestit comprat especialment per la vesprada encara que abans, ha de passar per la dutxa, córrer fins la perruqueria i mentre la pentinen, aprofitar que li facin les ungles. Una vegada a l'any, es pot permetre el luxe de mimar-se i encara que sigui per una estona, que algú li depari tota l'atenció i estigui per ella.

Els nervis la fan parlar més que de costum. Habitualment a aquesta hora la perruqueria ja ha tancat la porta i creu que si li en dona els detalls, la perruquera se'n farà càrrec de la importància de l'esdeveniment i acabarà per fer-li un recollit de cabell digne de la portada de qualsevol d'aquelles revistes de moda.

A casa, mirant-se al mirall, creu veure el rostre d'una nina, perfectament pentinada i despullada de dalt a baix. Damunt del llit hi ha desat el conjunt de roba interior de color negra amb puntes de blonda, la lligacama i unes mitges del mateix color que, un cop calçades li arribaran no més amunt de les cuixes.

L'esteticien cada any l'ensenya com maquillar-se i l'aconsella, d'acord al color del seu vestit, els tons que haurà de fer servir per sentir-se objecte de totes les mirades. La cirereta que faci desitjable el pastís.

Només li resta triar la bossa de ma que amb tantes coses per fer, ha desat per decidir en el darrer moment i mentre obre l'armari per cercar-ne una, es mira de dalt a baix al mirall i comprova que a hores d'ara, encara es una dona desitjable i per tant, a més d'un li hauria de caure la baba quan la vegin entrar per la porta del restaurant.

Coqueta, durà les ulleres a la bossa de mà doncs, si cal triar un plat, no llegiria ni un borrall de la carta. Barra de llavis, llapis d'ulls, coloret i un mirallet que li permeti retocar si calgués, les pintures de guerra doncs, una nit de cada any,  li agrada compartir taula amb la seva segona família. Ja se sap, quan més cosins més endins.

No ha estat una entrada estelar, ningú l'esperava, excepte el cambrer que li ha desitjat una bona nit mentre li preguntava, que voldria prendre abans no arribessin els companys de feina. Amb aquell vestit, no es podia permetre el luxe de seure en un tamboret alt sense ensenyar cap detall de la seva roba interior i en el got, si arribés a demanar un aperitiu mentre espera, desaria el color dels seus llavis, tant finament perfilats i per tant, restaria glamour al moment esperat en que tots els companys quedessin seduïts per tanta bellesa, mentre les noies, mortes d'enveja, li preguntessin per tots els detalls de la darrera gestió administrativa de l'any.

Voldria triar a on i amb qui seure en el sopar de Nadal. Prop dels caps per deixar-se veure i amb les companyes del Departament de comptabilitat de l'Empresa, doncs són elles amb qui més temps passa tot l'any i per tant, apreciaran el canvi realitzat en quatre hores de descans i resultat de tot un mes de preparatius. 

Pendent de la conversa de tothom, resta a la taula assignada esperant arribin els plats. Observa, somriu, retorna les mirades que li duen guapa i deprecia les del altres que la veuen com a un objecte del passat. Escolta els parlaments i s'emociona. L'amic invisible li ha lliurat, l'únic regal que rebrà per Nadal, una bufanda i uns guants de llana amb la imatge del pare Noel, que a banda de la prova de rigor, desarà en el calaix dels records, farcit d'amics invisibles d'altres anys.

La música l'anima i es desfrena. Surt a ballar i no para de riure, cantar i buscar la complicitat dels companys. Es desa dur pel compàs de la Salsa i remena les caderes movent el cul davant del bidell, que a hores d'ara, ja li ha fet saber dues vegades lo guapa que està.

La nit s'escurça i tot s'acaba. Ha arribat a casa i du les sabates de taló a les mans, no sigui cas que desperti als nens dels veïns del primer, cansats i morts de tot un dia d'escola abans no arribin les desitjades festes de Nadal. Ha begut més del que esperava o això creu, li roda el cap i no aconsegueix fixar la imatge indigne  que li retorna el mirall mentre es desmaquilla, es despulla i renta abans de posar-se al llit.

Un llit fred, on ningú hi resta esperant-la, encara que per un dia, abans de sortir de casa havia canviat els llençols sabent que, encara que d'això en faci un munt de temps, algun company de festa havia acabat per escalfar-li els peus i complert el seu desig de Nadal. 

Abans no es dorm, té temps per repassar la llista d'assistència i comprovar, quants imbècils han volgut aixafar-li la festa. Hipòcrites, tot l'any sense dirigir-li ni una paraula i avui, han acabat per tirar-li la canya. No entenen la importància que té per a ella aquest, l'únic sopar on vol estar per celebrar el Nadal, amb la seva, l'única família que l'aguanta tot l'any. 

Per Nadal, cada ovella al seu corral !

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes