Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Murmuri


Opinió amb accent - Josep Cassany


Passes curtes. Acompassades. Ralentia el pas i s'aturava. Juraria que les comptava. Es quedava embadalida davant l'aparador de cada botiga de roba, sabates, bosses o qualsevol tipus de complement. El centre comercial de la ciutat era el seu habitat natural de la mateixa manera que una fera es passeja per la selva mentre decideix a qui emportar-se a casa per sopar.

Mirava els maniquins de dalt a baix. Es fixava en la combinació que havien triat els dissenyadors per cridar-li l'atenció. Malgrat ser hivern, la nina vestia de primavera amb una samarreta de ratlles marineres, un gerseiet de punt de color blau cel amb un detallet en els botons per fer-los diferent a aquell que tots haviem comprat temporades enrere. Li agradaven les faldilles texanes curtes que lluïa la maniquí del seu davant però, al baixar la vista fins el llistat de preus, va deixar anar un sonor "collons" senyal d'esglai, al veure que equivalia a dues setmanes de  feina. Ja calia que fos el mateix dissenyador el que hagués cosit cada una de les puntades de fil d'aquella faldilla ! 

Quinze passes més enllà, un nou aparador, una marca diferent i un preus més adequats a la seva butxaca. No li agradava res de la roba que veia i sempre explicava  a qui la volgués escoltar,  que tampoc es reconeixeria lluïn el mateix modelet que tothom. En qualsevol cas, de la marca i la botiga només li interessaven els complements i els d'aquest any, tampoc, encara que a l'aparador,  hi havia unes sabates obertes amb una mica de taló que li agradaven prou. Si quan arribin les rebaixes encara hi són, entrarà a emprovar-se-les i en el cas que li agradin com li queden, s'ho començarà a pensar.

Quelcom la diferenciava de totes les altres dones que com ella, murmuraven davant dels aparadors. Sabia que moltes persones la reconeixien com a una de les habituals d'aquells carrers, un espai que qualificava de llar. Hi ha qui pensava que vivia emprenyada amb el mon i importunava expressament a la gent que s'aturava davant la caixa màgica que representava l'aparador de cada botiga. També hi havia d'altres, caminants que no s'aturaven, a ella li semblava que  quasi tots la miraven amb indiferència o malament. Es que potser tenia el Rimel corregut ?

D'una o altra manera cridava l'atenció. Be sigui pels comentaris que feia o per la roba que duia. Més d'un cop li havien demanat amablement que marxés de davant la botiga i alguna vegada fins i tot l'amenaçaven en avisar a la policia pels aldarulls provocats escridassant a les dependentes.

En aquestes dates de Nadal on els comerços bullien de gent comprant, observava com homes i dones buidaven les carteres i despullaven els maniquis. Li costava d'entendre, asseguda en un banc davant l'aparador que contenia les sabates que tan li agradaven, perquè no havien vingut dies abans, quan hi havien totes les talles i colors. Per un moment desava les seves bosses a un costat i mentre contemplava a la gent passar, els seguia les seves passes imaginant, per a qui seria el regal que estaven comprant. L'home, la mainada, un amic, un amant ?

Ara murmurava en veu alta,  mentre la gent passava pel seu costat, els feia girar. Vençuda, asseguda, somiant, avui ha estat un Senyor qui l'havia despertat. Li ha portat un entrepà acabat de comprar a la fleca de la cantonada. Murmurant, agraint-li el seu gest, s'ha aixecat d'aquell banc sense deixar-se cap d'aquelles bosses de plàstic que contenen totes les seves pertinences, una pinta, un llapis d'ulls gastat, un jersei d'abric, un tall de pa i un ganivet. Avui no li caldrà tornar a demanar una almoina per menjar.

Ha murmurat o així m'ho ha semblat, Bones festes.



Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes