Carícies emocionals

He sentit a dir que l'ésser humà té quatre necessitats bàsiques. Aliments, aigua, oxigen i carícies. Les tres primeres les reconeixem tots, però la carícia, qui la qualificaria de necessitat bàsica? La carícia no és només el contacte físic plaent sinó la complicitat d'una mirada, un gest o una sintonia amb una altra persona en senyal d'aprovació o ànim. Tots necessitem tothom.

Preferim el dolor a la indiferència. Ens rebel·lem descaradament contra ella a fi de cridar l'atenció i obtenir un suport positiu o negatiu.

Tots necessitem carícies positives. Ningú vol tenir al seu voltant persones que tinguin influències i comportaments tòxics. L'egoisme, la mentida, el menyspreu, la humiliació pot aconseguir enfonsar a una persona i a tu, no t'aporta cap valor positiu en la competició que t'has creat tu mateix per a superar-la.

La cooperació en lloc de la competició contra un altre, us farà créixer com a equip. Quan et compares amb algú altra, perds.

Per tant, tracta als altres com voldries ser tractat. Fes-los saber el teu oferiment de compromís i confiança. Si el tractes pel que creus que és, seguirà essent el que és. Si el tractes com el que pot arribar a ser, aportant-los la teva confiança i esperit de cooperació, es convertirà en allò que estava cridat a ser.