Senyoreta felicitat

Amb tantes coses que du a la bossa de mà, no hi ha manera de trobar les claus de casa. Carregada amb la compra del supermercat, la bossa de l'escola i la jaqueta de la nena, una ampolla d'aigua buida que havia quedat en el cotxe i a sobre, la nena té pressa per entrar doncs crida que se li escapa el pipí. Per a acabar-ho d'adobar, atabalada per la darrera trucada de telèfon on s'ha hagut de sentir que és una fresca. Aquest cap de setmana ha decidit marxar i la seva exparella no pot quedar-se amb la nena perquè no té calefacció a casa seva.

No serà la primera ni l'última vegada que li tocarà portar a la nena i donar-li diners al seu pare perquè li compri el menjar del cap de setmana.

Els deutes ja no l'angoixen. La casa és el primer que li va prendre el banc i no gaire més tard, el cotxe. Ara cada mes, a poc a poc, li embarguen una quantitat del seu sou per així anar tornant el que tots dos s'havien compromès a pagar.

En prou feines, el sou li arriba per a tot. Dóna gràcies al fet que ho viu en salut i davant del que d'altres qualifiquen de problemes greus, ella somriu i hi planta cara.

La seva filosofia li aporta felicitat. No és cap eixelebrada. Tampoc una inconscient. Ella va decidir que no ha de patir per tot allò que té solució, ja que hi ha solució. Tampoc lluita contra el que no té solució, ja que no en té. Amb aquestes pautes, ha plantat cara a la vida i la vida li ha regalat l'alegria de viure al dia.

Desarà de vestir a la moda. De prendre gintònics o sopar fora de casa. Passejarà i farà activitats on pugui dur la nevera de casa amb aigua i entrepans. Farà servir roba que li han regalat per la nena. Escalfarà la cuina amb butà i el menjador, amb la llenya que cremarà a la llar de foc.

Ho sap. Ho té molt clar. Qui té amics té un tresor i per descomptat, quan els demana ajut amb un somriure als llavis, no hi ha qui s'hi pugui negar. És feliç. Viu amb el poc que té, acostumada a haver viscut amb el millor de cada botiga. Tant li'n fa. Té el millor que li ha pogut regalar la vida. Una filla a qui s'estima.

Rep amor, estima i reconeixement, encara que no ho demana. Reclama el mateix que ella està disposada a donar i ella, ho dóna tot. En qüestió d'amor, se la juga al 100%. No tanca la porta, ni una finestra. Sap que li cal tornar-lo a trobar i encara que no hagi tingut la sort desitjada, tard o d'hora li arribarà.

Juga a la loteria. Cerca les oportunitats al Walapop. Sempre hi ha algú disposat a regalar i ella, ho accepta. Troba les millors ofertes. Creu en l'impossible. Déu proveirà.

Viatja pel preu d'un bon dinar. Sempre hi haurà qui l'acompanyi. No li calen idiomes, practica amb els nadius l'art de la mímica i així, s'entén amb tothom. Riu. Riu molt. Tot li fa gràcia, encara que com qualsevol dona, té mala llet per donar i per vendre.

Resulta difícil d'enfadadar i es desenfada amb facilitat. No cal ser tossuda i quedar-se la mala hòstia per ella sola. A qui li ho faria pagar?

I les claus?, hauran quedat en el cotxe i ara li tornarà a tocar baixar. Desar la compra, les bosses i els estris davant la porta de casa. Baixar corrents per les escales. La nena a coll. Obrir la porta del carrer i mentre li baixa les calces per fer en pipí d'amagat entre dos cotxes mal aparcats al damunt de la vorera, cercarà els mocadors de paper de la butxaca del darrere. No sigui que es mulli la nena i afegim una altra feina a la tarda.

La seva vida és aquesta i la viu amb felicitat. El seu somriure ens recompensa, Senyoreta Felicitat.