Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Senyoreta felicitat



Amb tantes coses que du a la bossa de mà, no hi ha manera de trobar les claus de casa. Carregada amb la compra del supermercat, la bossa de l'escola i la jaqueta de la nena, una ampolla d'aigua buida que havia quedat en el cotxe i a sobre, la nena te pressa per entrar doncs crida que se li escapa el pipi. Per a acabar-ho d'adobar, atabalada per la darrera trucada de telèfon on s'ha hagut d'escoltar que es una fresca. Aquest cap de setmana ha decidit marxar i la seva ex-parella no pot quedar-se amb la nena perquè no té calefacció a casa seva.

No serà la primera ni la última vegada que li tocarà portar a la nena i donar-li diners  al seu pare per a que li compri el menjar del cap de setmana.

Les deutes ja no l'angoixen. La casa es el primer que li va prendre el banc i no gaire més tard, el cotxe. Ara cada mes te l'embarg del sou per poc a poc, anar tornant el que tots dos s'havien compromès a pagar.

En prou feines, el sou li arriba per a tot. Dóna gràcies a que ho viu en salut i davant del que d'altres qualifiquen com a problemes greus, ella somriu i hi planta cara.

La seva filosofia li aporta felicitat. No es cap eixelebrada. Tampoc una inconscient. Ella va decidir que no ha de patir per tot allò que té solució, doncs hi ha solució. Tampoc lluita contra el que no té solució, doncs no en té. Amb aquestes pautes, ha plantat cara a la vida i la vida li ha regalat l'alegria de viure al dia.

Desarà de vestir a la moda. De prendre gintònics o sopar fora de casa. Passejarà i farà activitats on pugui dur la nevera de casa amb aigua i entrepans. Farà servir roba que li han regalat per la nena. Escalfarà la cuina amb butà i el menjador, amb la llenya que cremarà a la llar de foc.

Ho sap. Ho té molt clar. Qui té amics té un tresor i per descomptat, quan els demana ajut amb un somriure als llavis, no hi ha qui s'hi pugui negar. És feliç. Viu amb el poc que té, acostumada a haver viscut amb el millor de cada botiga. Tan li en fa. Té el millor que li ha pogut regalar la vida. Una filla a qui s'estima.

Rep amor, estima i reconeixement, encara que no ho demana. Reclama el mateix que ella està disposada a donar i ella, ho dona tot. En qüestió d'amor, se la juga al 100 %. No tanca la porta, ni una finestra. Sap que li cal tornar-lo a trobar i encara que no hagi tingut la sort desitjada, tard o d'hora li arribarà.

Juga a la loteria. Cerca les oportunitats al walapop. Sempre hi ha algú disposat a regalar i ella, ho accepta. Troba les millors ofertes. Creu en el impossible. Deu proveirà.

Viatja pel preu d'un bon dinar. Sempre hi haurà qui l'acompanyi. No li calen idiomes, practica amb els nadius l'art de la mímica i així, s'entén amb tothom. Riu. Riu molt. Tot li fa gràcia, encara que com qualsevol dona, té mala llet per donar i per vendre.

Li resulta difícil enfadadar-se i es desenfada amb facilitat. No cal ser tossuda i quedar-se la mala hòstia per ella sola. A qui li ho faria pagar ?

I les claus ? hauran quedat en el cotxe i ara li tornarà tocar baixar. Desar la compra, les bosses i els estris davant la porta de casa. Baixar corrents per les escales. La nena a coll. Obrir la porta del carrer i mentre li baixa les calces per fer en pipí amagada entre dos cotxes  mal aparcats al damunt de la vorera, cercarà els mocadors de paper de la butxaca del darrera. No sigui que es mulli la nena i afegim una altra feina a la tarda.

La seva vida es aquesta i la viu amb felicitat. El seu somriure ens recompensa, Senyoreta Felicitat. 



Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes