Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

L'ànima del mal



El mal té ànima

Com mesurar el grau de maldat de les persones dolentes ? Gràcies als valors morals que disposem cadascun de nosaltres.

Les normes escrites i no escrites de la societat, juntament amb la nostra interacció, ens permet qualificar, etiquetar, jutjar i condemnar a aquells que les trenquen, se les salten o, viuen d'acord als costums i tradicions d'altres normes escrites i no escrites d'altres societats.

Ancestralment, les religions són les que decidiren fixar les normes del bé i del mal. D'altra banda, cabdills, governs i pensadors, apuntaren i dictaren les penes dels pecadors i delinqüents, imposant criteris propis i comuns al temps i habitat.

Les lleis, normes o costums, així com els seus càstigs, no varen seguir la mateixa evolució en un poblat de la Selva Amazònica que a un país d'Europa. Les societats més avançades, populoses i complexes, necessitaren acotar més els seus dictats religiosos i lleis civils per tal de fer possible la convivència, mentre que en una comunitat indígena, les normes d'obligat compliment rauen en el respecte del grup i rols establerts.

Seria bonic de creure que, després de tanta evolució, religions diverses, normes i lleis, hem trobat el camí de la convivència. Seria bonic, però fals.

El coneixement, l'estudi i especialització en cada camp i cada matèria, ens obliga a fixar nous costums, normes i lleis. Avancem en medicina genètica i ens cal posar-hi lleis. Innovem en intel·ligència artificial i ens cal acotar el camp on implantar-lo. Mentre un pensa com avançar, hi ha qui es dedica a com controlar l'avenç.

En la meva escala de valors, evolucionada després de la seva implantació per part dels meus pares en la meva infantesa, encara existeix el bé i el mal. La gent bona i la dolenta. Definicions antiquades i passades de moda doncs, no es mesura de la mateixa manera ara que abans.

Observadors i crítics com som tots envers els altres, pre-jutgem i salvem o condemnem a les persones segons el grau d'afinitat o empatia que tenim amb elles. Així doncs, la percepció del be i del mal esdevé subjectiu d'acord amb la nostra manera de ser, fer i actuar i, com voldríem ser tractats d'acord amb les nostres pròpies normes. Es així com, dos persones enfrontades es creuen cadascuna amb la raó i aquesta està subjecte als interessos i costums de cadascun dels combatents i observadors.

Popularment salvarem el dèbil del fort, justificarem al lladre dels lladres o empatitzarem amb qui s'agafa la justícia per la seva banda davant la impotència que genera la indefensió en una causa justa.

Hi ha gent a qui considerem malvada i perversa, que només ho es als nostres ulls, mentre que d'altres les qualifiquen de bellíssimes persones. Sovint intentem transmetre la nostra sentència a qui ens vulgui escoltar i creure.

Reflexionant, qualificaré de mala gent, dolents i  tòxics a aquells que fan mal als altres, premeditadament. Persones que no tenen en compte el respecte i la convivència, el bé comú. Individus que es creuen en possessió de la veritat absoluta i  es proposen a sotmetre, obligar o imposar, per qualsevol mitjà físic o psicològic, la seva voluntat en contra de les creences, valors o criteris d'una persona, grup o poble. 

El mal, també té ànima




Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes