Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Vols ser recordat eternament ?



Sóc un dels 7.457.404.566 habitants del planeta terra. Un nombre que creix a ritme vertiginós mentre escric aquestes quatre ratlles.

N'hi ha molta gent que voldria ser considerada pels altres habitants de la Terra com a "terrestres extra". Algú que deixarà empremta del seu pas pel planeta.


Potser us agradaria haver estat algú semblant a Cleopatra, Newton o Teresa de Calcuta per posar tres exemples. Ells seran recordats eternament per les seves singularitats. Cadascun en la seva àrea, matèria i temps.

Hi ha qui serà recordat per ser el primer en trepitjar la lluna, altres que ho seran per ser els pares de la informàtica i altres per ser conqueridors, dictadors o reis. Hi ha qui seran recordats com a poble esclafat, col.lectiu revolucionari o descobridors científics.

Contínuament sorgeixen, talment com estels fugaços, persones que es fan conegudes als ulls dels altres. Famosos per un dia, una època o una vida. Canten, ballen, fan comèdia o debaten sobre qualsevol bestiesa. També hi ha qui escriu pels altres, qui juga professionalment a un esport o qui es converteix en un delinqüent famós per la raresa de les seves accions.

Si rellegim el nombre d'habitants d'aquest planeta podem arribar a les nostres pròpies conclusions, com per exemple: Amb un encert d'un  99'999999 % periòdic, asseguraria que cap de nosaltres, ni de les persones que coneixem al nostre voltant, seran recordades per cap fet destacable més enllà de la seva mort i si ho fossin, com a molt seran recordades com a una anècdota en la història de la humanitat.

Exceptuant als egòlatres que persegueixen somnis de grandesa, la resta de la humanitat, què fem per deixar empremta ? Tenir fills. Perpetuar l'espècie. Contribuir al creixement desmesurat del planeta. Formar part del col.lectiu que creix industrialment de manera exponencial i desigual, esgotar els recursos, malmetent la natura i el nostre planeta alhora que, explorant l'univers desconegut a la recerca d'altres planetes a colonitzar, és l'actiu que deixem els nostres fills.

Egoistes del nord que omplim les nostres panxes mentre els del sud moren de gana o malaltia. Hipòcrites. Incapaços de mirar de fit a fit a aquells que ho pateixen al costat de casa nostre. 

Hi ha qui em dirà que el problema es endèmic, universal. Un de sol no pot solucionar-lo. Ni una persona, ni un país, ni una organització de paisos com l'ONU. Així doncs, ja té l'excusa perfecte.

Només aquells que, sabent-se en la realització d'una tasca impossible, lluiten amb totes les seves forces per combatre i no defalleixen malgrat totes les desventures que es troben a cada instant de les seves vides, poder arribar un dia a aconseguir la fita que persegueixen, ser fidels a la seva manera de pensar i ser. 

Aquestes són les persones, que un dia,  haurien de ser recordades. Els millors, haurien de viure eternament.





Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes