Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

No hi ha millor regal



Us heu fixat mai en la fal·lera que tenim tots plegats, per arreplegar, quan ens donen quelcom de valor, suposadament "gratis" !

Per més que tots pensem que ningú regala res o  qui ho regala, no li dona el mateix valor que nosaltres, ens llencem al damunt de l'oportunitat com si ens hi anés la vida.

Abans de dir, jo no, pensa-ho be.

A la televisió, en directe i en relats que hem escoltat a converses de cafè, al carrer, la feina o fins i tot a casa, de ben segur que, tots en podríem explicar-ne un munt de casos que ens deixaren perplexes. Per exemple, els representants d'una Comunitat Autònoma que, en una fira pretenien oferir als seus visitants un present publicitari i, en el recorregut des del seu magatzem fins al seu estand de fira, la gent va assaltar el lot, agafant-ne un, dos o tants com poguessin, arriscant-hi fins la vida, per obtindre el preuat botí: Un paraigua.

Has participat mai en batusses per menjar sardines, xocolata desfeta o un cafè ?

Has donat un like,  compartit un post, enviat correus electrònics o re-enviat missatges de telèfon, fins i tot  de deu en deu, per a aconseguir ser el més popular, votat o participant en un sorteig de ves a saber quin premi ? Tots aquests exemples tenen un motiu ocult. Una estratègia de màrqueting.

Un regal hauria d'estar fonamentat en el valor que saps que té per a tu mateix i per les persones que el rebran. No te cap valor per a nosaltres regalar allò que no fem servir, que tenim repetit o senzillament que no ens agrada o no utilitzem. Senzillament jo d'aquest acte en diria, compartir.

Diuen les estadístiques que si jo tinc dos pollastres i tu no en tens cap, tots dos en tenim un. El mateix ens passa amb el pro-mig de les rendes i qualsevol altre càlcul que es generalitzi. Sempre hi ha qui té molt i qui no té res.

Així doncs, donar-ho tot sense esperar-ne res a canvi  es només una frase publicitària ? hi ha qui comparteix el poc que te ?

Com en tota estadística, l'excepció confirma la regla. Jo en soc un cas real. Quan econòmicament més fotut estava, un desconegut em va donar mil euros. Ni em coneixia, ni em coneix. Sense esperar res a canvi i sense ser milionari. Tan sols per que va seguir els seus principis i valors. Ell era una persona afortunada per tenir treball i no patir angoixes econòmiques. O sigui, va creure que podia fer una acció directa, sense cap altra recompensa de saber que ajudava a una família i va donar una quantitat significativa, també per a ell, a algú que ho estava passant malament.

No hi ha millor regal que, un dia, conèixer gent com tu. 






Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes