Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Més brots verds: Augmenten les execucions hipotecàries, els desnonaments i els acomiadaments.




Vet ací que tornem a la normalitat. El sistema capitalista tanca i supera la crisis, es treu la careta i comença a posar-se en forma.

Quan va esclatar la crisis en el sector hipotecari, víctima de l’antropofàgia dels bancs, el pastís era tan gran que cap d’ells se’l podia menjar tot de cop. En aquells moments, els més preparats, aquells que havien fet els deures, van començar a pensar com tenien d’empassar-se’l sense cometre pecat de gola i sense morir de l’empatx. Alguns  ho han aconseguit i d’altres han estat devorats en el camí.

Els bancs es van regir per unes normes ben senzilles. Primer actuar on hi havia foc,  després on sortia fum i per últim, actuar en els impagaments d’aquells que es veia a venir que acabarien malament. Per tant, dividit el pastís en talls petits i amb la seqüència establerta en el temps, bocí a bocí estan acabant amb el pastís. Per descomptat, no hi ha pastís que es pugi empassar sense un bon trago de licor i en el seu cas, milions d’euros de les arques públiques al rescat.

Davant la pressió de les PAH (Plataformes Afectats per la Hipoteca) i la pressió social del gruix del poble, afectat directe o indirectament, polítics i banquers es varen posar d’acord per tal d’allargar els temps d’execucions i desnonaments i així, cercar solucions a cada cas i endolcir el regust amarg que l’opinió pública tenim de tots ells. Ni uns ni altres volien veure a les portes dels seus despatxos,  pobres treballadors aturats, llençats al carrer per un banc ni, deixades a la seva dissort , famílies senceres amb avis, fills o discapacitats.

El temps ho posa tot a lloc i per tant, finalitzat el període de recessió profunda i enfortits pel creixement de l’economia, els bancs, caixes i els seus representants, tornen a fer camí cap als beneficis desmesurats i a cops de colze amb pas ferm, els cal aixafar a la resta d’humans que encara resten a terra.

Fent referència a l’augment dels acomiadaments per part de les Empreses, una senzilla metàfora o micro-relat: Superat el temporal, arribada la calma i omplint les veles de nou, proa al vent i rumb al nord, els toca deixar a port als qui no han sumat esforços per superar la crisis, s’han fet vells al seu costat o senzillament, hi ha recanvis més joves, ben preparats i il·lusionats per començar una nova travessia.  Ara ja hi ha empreses que poden pagar els acomiadaments.

Hauria de parlar d’herois morts en combat, per referir-me als empresaris i empreses que a hores d’ara han de tancar i fer concurs de creditors. Reconèixer el mèrit d’haver estat aguantant fins al final i no haver pogut recuperar-se de les ferides de la maleïda crisis.  

Així doncs, centrats tots nosaltres ara en la recuperació econòmica i amb la bonança que ens espera, si res ho impedeix, recordem als morts en combat i procurem per nosaltres seguir vius mentre, les víctimes innocents d’aquesta lluita per sobreviure continuen caient com a mosques, en major nombre, però més amagades.


Ara que ningú les veu, amagueu-les sota l’estora. 

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes