Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Comença la temporada de bolets



Deixo enrere les roderes del meu cotxe damunt la terra fangosa del camí de bosc. Ja fa dies que des de casa ensumo la flaire dels bolets i avui sí, ja toca, abans no arribin els de can fanga i ens arrepleguin els pocs bolets que, segons diuen, ja han començat a sortir. 

Des del cotxe, els meus ulls semblen moure's de costat a costat. Escrutant els marges a la recerca de pistes que em facin aturar, baixar i fer la primera ensumada que em permeti detectar on s'amaguen.

Molts de camins, tallats per una cadena estacada en pals de ferro, tanca amb clau i forrellat l'accés rodat a bosc. Si no ho fessin així, arribaríem tots fins a casa del pagès de la zona. De ben segur que l'amo del lloc fa bé doncs, encara que als boletaires ens agrada caminar, no ens hi posem fins que no trepitgem el bosc.

Seria bonic explicar-vos que tots fem el mateix. Obrim el bagul del cotxe i traiem el cistell de vimet, la navalla, l'entrepà i la bota de vi que ens animarà l'esmorzar i ens donarà ànims per continuar caminant després de les dues primeres hores. De ben segur, d'aquests espècimens ben pocs en he conegut  doncs, com els bolets, deuen amagar-se la bota i l'entrepà a la part més fonda del cistell. Si més no, amb mi ningú ha compartit la bota.

Ha arribat el moment. Aixeco la cama per damunt la cadena i enceto la veda. Ara que hi penso, el meu company d'escapada es diu com d'altres companys boletaires que tinc. Paco. Ves a saber si tots els Paco cacen bolets però, en tot cas, els meus companys de cacera sempre acaben per dir-se Paco.

Seguim el camí entre converses i rialles, aventures i desventures que tenim per explicar d'altres anys. Anys de sequera i anys de bolets. Trofeus guanyats i somnis de prats plens de ceps i ous de reig. Rovellons a clapades de vint-i-dos. Trompetes de la mort. Rossinyols.

Caçar bolets es un art i quan els boletaires comuns no en troben, hi ha qui de sota la pinassa en detecta l'olor, la grandaria i l'abast de la clapa. Quins artistes ! creieu-me quan us dic, que no han vist el color i ja en saben si són pinetells o rovellons. D'altres, trepitjaran la clapa, els daran una coça i si els veuen, encara es preguntaran si son bons. D'aquests jo en hi en dic, pixapins.

Per avui, si en tinc ganes, em faré els primers rovellons a la brasa. Amb all i julivert i una mica d'oli pel damunt. Em lleparé els bigotis i satisfet, rumiaré quan hi puc tornar-hi, sempre que no arribi abans la tramuntana o no faci tanta calor que ens eixugui el bosc.

Avui em toca a mi somiar. Rovellons, pinatells, trompetes de la mort, ceps i rossinyols ! Quina temporada que ens espera !

Bona nit i tapa't !

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes