Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Fills imposats




Conscient del perill de les paraules escrites que vessen opinions polèmiques, poden ser mal interpretades,  em disposo a defensar el dret dels pares a no fer-se càrrec dels fills no desitjats.

Abans de res, conec el que diu la Llei i per tant, no faig un al.legat en contra de la llei sinó, a favor del seny i en contra de la manca de moralitat d'algunes dones que, imposen la seva posició i obliguen al home a ser pare. 

En aquest judici de valors no en soc part interessada doncs, mai he estat víctima de xantatge i els meus, són fills desitjats.

A hores d'ara, ningú hauria de dubtar del dret de la dona a decidir sobre el seu cos i per tant, totalment lliure per decidir en el primer estadi de gestació si vol interrompre lliurement el seu embaràs. De la mateixa manera, cap dóna hauria de poder imposar la seva decisió de ser mare en contra del home que no desitja fer-se càrrec del nonat.

Què motiva a una dona que, davant la negativa de la seva parella "casual" o "estable" a ser pare,  decideix tirar endavant amb l'embaràs ? Quin dret es aquest que l'assisteix a gestar i obligar al home a ser progenitor i reconèixer a un nadó com a fill seu ?

Les primeres respostes són les del poder que els atorga a les dones la tradició i el costum popular que diu, que si un home no ha pres prou precaucions o aquestes han fallat, o fins i tot, si ha estat enganyat per la dona, la culpa es d'ell, per tonto i fins i tot  per  llei, davant la prova genètica positiva, està obligat a fer-se càrrec econòmicament del nadó i fins a l'edat en que es pugui valdre per si mateix.  

Tots i totes, tindrem un cas prop nostre per explicar i per a cada un, una o altra opinió. En el meu cas, un conegut que ha tingut la sort de donar negatiu a la prova genètica d'un embaràs no desitjat, fruit d'una relació esporàdica amb una dona que, desitjant ser mare va optar per capturar a un donant de semen gratuït i que en un moment donat, li passes una pensió d'aliments pel fill que va resultar ser d'un altra.

Qui té el dret sobre els seus progenitors es el nadó i aquest, si neix en circumstàncies que ara creiem especials, o sigui, sense pare, mare, en parelles d'un mateix sexe, en dones que han llogat el seu úter als seus pares, o dones solteres que han seleccionat el seu donant de semen, etc, etc..  quan aquell nen o nena creixi sempre tindrà la curiositat de saber  més del seu pare o mare biològic. Es un sentiment personal i per tant, respectable i en ocasions, toparà amb les disposicions legals que protegeixen als donants de semen o òvuls i desprotegeixen a alguns que tot i haver dut un fill al món, no ho han fet pel desig de ser pares i mares, i en  d'altres que no han pogut fer-se'n càrrec per motius econòmics, enfermetats, guerres, fam, etc..

No tinc la sol.lució doncs, el cel.libat no entra dins el meu vocabulari. En tot cas, apel.lo a la vergonya per a que la dona que vulgui ser mare, ho faci per voluntat pròpia i aquesta, no obligui al home a fer-se càrrec d'un fill no desitjat. 

Genèticament estaràs obligat a fer-te'n càrrec econòmicament però, i si no vols fer de pare ? Es just ?

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes