Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Fills imposats


Fills imposats - moralitat i immoralitat de les persones i les lleis


Conscient del perill que corro per les paraules escrites que, vessant opinions polèmiques, poden ser mal interpretades, em disposo a defensar el dret dels pares a no fer-se càrrec dels fills no desitjats.

Abans de res, conec el que diu la Llei i per tant, no faig un al·legat en contra de la llei sinó, a favor del seny i en contra de la manca de moralitat d'algunes dones que, imposen la seva posició i obliguen a l'home a ser pare.

En aquest judici de valors no en sóc part interessada doncs, mai he estat víctima de xantatge i els meus, són fills desitjats.

A hores d'ara, ningú hauria de dubtar del dret de la dona a decidir sobre el seu cos i per tant, totalment lliure per decidir en el primer estadi de gestació si vol interrompre lliurement el seu embaràs. De la mateixa manera, cap dona, hauria de poder imposar la seva decisió de ser mare en contra de l'home que no desitja fer-se càrrec del nonat.

Què motiva a una dona que, davant la negativa de la seva parella "casual" o "estable" a ser pare, decideix tirar endavant amb l'embaràs? Quin dret és aquest que l'assisteix a gestar i obligar a l'home a ser progenitor i reconèixer a un nadó com a fill seu?

Les primeres respostes són les del poder que els atorga a les dones la tradició i el costum popular que diu, que si un home no ha pres prou precaucions o aquestes han fallat, o fins i tot, si ha estat enganyat per la dona, la culpa és d'ell, per neci i fins i tot per llei, davant la prova genètica positiva, està obligat a fer-se càrrec econòmicament del nadó i fins a l'edat que la llei acceptarà el fet que el fill es pugui valdre per si mateix.

Tots i totes, tindrem un cas prop nostre per explicar i per a cada un, una opinió o l'altra. En el meu cas, un conegut que ha tingut la sort de donar negatiu a la prova genètica d'un embaràs no desitjat, fruit d'una relació esporàdica amb una dona que, desitjant ser mare va optar per capturar a un donant de semen gratuït i que en un moment donat, li passes una pensió d'aliments pel fill que va resultar ser d'un altre.

Qui té el dret sobre els seus progenitors és el nadó i aquest, si neix en circumstàncies que ara creiem especials, o sigui, sense pare, mare, en parelles d'un mateix sexe, en dones que han llogat el seu úter als seus pares, o dones solteres que han seleccionat el seu donant de semen, etc., etc. Quan aquell nen o nena creixi sempre tindrà la curiositat de saber més del seu pare o mare biològic. És un sentiment personal i per tant, respectable i a vegades, toparà amb les disposicions legals que protegeixen als donants de semen o òvuls i desprotegeixen a alguns que tot i haver dut un fill al món, no ho han fet pel desig de ser pares i mares, i en d'altres que no han pogut fer-se'n càrrec per motius econòmics, malalties, guerres, fam, etc.

No tinc la solució doncs, el celibat no entra dins el meu vocabulari. En tot cas, apel·lo a la vergonya perquè la dona que vulgui ser mare, ho faci per voluntat pròpia i aquesta, no obligui a l'home a fer-se càrrec d'un fill no desitjat.

Genèticament estaràs obligat a fer-te'n càrrec econòmicament però, i si no vols fer de pare? És just?

Cap comentari

Desa el teu comentari