Per sentit comú, el menys comú dels sentits.

Com a persona em declaro Autònom, obro 24 h, 365 dies l'any i quan em dóna la gana, tanco. Em mou el sentit comú, el menys comú dels sentits. Ningú decideix per mi, sóc suficientment responsable per donar el "servei" que he promès. Compleixo. Sóc amic dels meus amics.

Com tothom, tinc els meus dies bons i dolents. A cops, m'envolto de gent amb qui m'agrada compartir aquest estat anímic, les alegries o les penes i ells, autònoms, compleixen. Per això, quan crec que algú em pot necessitar al seu costat, hi sóc.

Això em du problemes i alegries. Com en tot, a la vida, tants caps tants barrets. Cadascú hauria de pensar i fer el que volgués i si això, no afecta negativament a ningú, endavant.

De tarannà, sóc com sóc. Particular o com a voltes m'he definit, rar. Vaig a la meva sense pensar, que això provocarà apatia o reaccions de qui m'envolta. Si a algú fereixo, em sap greu. Ho intento arreglar. M'excuso i intento rectificar. La veritat, molts de cops no me'n en puc sortir i finalment, acabo ferit jo mateix.

"Val més el que es calla que el que es diu", refrany popular que la meva mare em va ensenyar de petit i que sembla que mai n'he fet cas. Coneixeu l'expressió "si no ho dic, rebento"? Doncs, som-hi.

M'agrada envoltar-me d'amics i amigues. Quants més serem més riurem. No m'agrada ser sectari. Si a tu et va bé, a mi també, encara que a vegades no gaire i d'altres, gens. No et jutjo. No em quedo a on no em volen, a mi, als meus amics, o als amics dels meus amics.

Peti qui peti, fer la meva, escoltar la meva veueta interior, seguir la meva intuïció i mostrar-me ferm, coherent i conseqüent amb les meves pròpies decisions, m'aporta seguretat en mi mateix. Quan traeixo els meus principis, tot s'enfonsa al meu voltant.

No em cal l'aprovació de ningú, tot i que segurament la desitjo o m'agrada que em demostrin el seu suport. Quan algú expressa respectuosament una opinió radicalment oposada a la meva, la curiositat em guanya i em demana que m'hi acosti, encara que potser després, fugi a la velocitat del llamp.

Quan he estat inclòs a la llista del bé o del mal i aquesta, es converteix en un lobbie tancat on els membres defensen l'estatus i condició per a incloure a un, sota la votació per majoria dels altres, a voltes en hi ha un que vol portar la veu cantant i s'acaba imposant, per tant, és una llista a la qual jo no vull pertànyer. Democràticament, s'han comès els crims més terribles de la història. Tothom sabia el que estava malament, però a voltes, ningú va fer res per evitar-ho. Les masses són "tontes", manipulables i fàcilment, influenciables.

La condició humana ha evolucionat i permès que l'individuo, disposi de pensament propi gràcies als coneixements adquirits i experiències viscudes. L'opinió d'un, pot ser o no compartida, en tot o en part, gràcies a l'opinió formada i que dia a dia, pot evolucionar o canviar d'acord un munt de circumstàncies. La teva o la meva per damunt de la dels altres, mai.

Com sigui, només fa falta que tu vulguis, sumem. Carpe Diem. Viu i deixa viure!