Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Metàfora de la meva transmutació primaveral



Després de mesos d'ostracisme, reclosos a casa pel fred, tapats amb bufanda fins el nas i amb els calçotets o calces de llana i coll alt, arriba el suposat bon temps i com a papallones que sorgim del capoll, creiem que la transformació es evolució i despleguem les nostres ales per sortir a volar.

Ens manquen ales per descobrir tots els indrets que tenim al nostre abast. A vegades, sense direcció aparent, volem alt per descobrir en perspectiva tot el que tenim al nostre abast. Des de tan amunt, tots els camps són verds, inundats de colors, flors i aromes. Dolçament acotats per camins i amb construccions que a voltes, semblen cases solides, elegants, boniques. Res més lluny de la realitat quan t'hi acostes a vol ras.

Hi ha tant per descobrir que no sabem per on començar, si centrar-nos en una o altra parcel·la o si en el nostre vol de reconeixement, passejarem d'una a altra banda convertint-nos en la mosca collonera o papallona que, es deixa admirar i surt volant quan algú s'acosta.

En aquesta època de l'any, rarament el nostre vol es ferm, amb destí fixat. Hi ha molt per flairar. Les flors despleguen els seus encants i ens captiven i sedueixen amb dolces fragàncies i els colors més purs. De fet, sabem que hi ha flors de temporada i les anomenem, flors d'un dia.

Quantes més primaveres han passat, més experiències has viscut i camps has visitat. Ara sé, que els arbres fruiters són la meva opció. Els he vist créixer, lluitar per sobreviure, han estat mimats i guarits quan algú els ha fet mal o quan indesitjables plagues, han volgut destruir els seus fruits. Despleguen fulles, flors i fruits, envaeixen els meus sentits. 

Poc a poc he decidit que ja es hora de construir un niu en un d'aquests arbres, a recer de vents i tempestes, a l'ombra del sol i prop d'un riu que ens doni vida. No massa lluny del mar.

A hores d'ara, que ja sé el que m'agrada, em tocarà trobar companya de viatge, objectiu i projecte. Haurà de ser de la meva espècie i tot i que m'agradin els ocellets de colors, el galop de les eugues i les sirenes sorgides del mar, caldrà trobar una papallona, sorgida com jo d'un capoll, que hagi vist el món en perspectiva i que també, cansada de volar i flairar tot tipus de flors d'un dia, decideixi que el seu niu en un arbre fruiter, prop del mar, a recer dels vents, tempestes i la solana de l'estiu, al meu costat, es la seva opció de vida.

Passi-ho be Senyoreta Primavera.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes