Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

L'armari dels records


relats de les xarxes socials d'en Josep Cassany



Em fas girar el coll quan escolto la teva veu pel damunt de les notes d'una primera cançó. Cap de nosaltres sap gairebé res de tu, però tots ho fem, qualifiquem a la persona que no coneixem per l'aparença. Algú va dir que una imatge val més que mil paraules sense saber, que les aparences enganyen i tu, ens tenies enganyats a tots plegats.

Guaita-la ella!! Carretera a l'infern amb AC-DC. No s'hi ha posat per poc. La noieta amb cara angelical, mareta, marona, marassa, deixa els nins baix de l'escenari i ens treu els colors a tots esgarrapant-se la veu a ritme de les millors guitarres. Au, va!, quan acabis no em tornis a vendre a la dona que quasi no gosa dir res i ens demana permís per a tot! Et volem així, amb l'ànima despullada que surt per la boca. Ara ja sabem qui ets i ens agrades així!

Benvinguda a la família "senses". Som tants i tan diferents, que cada dia que passa en coneixeràs a un de nou. No hi ha amos, senyors ni normes a complir, excepte les de l'educació i respecte. Sense pèls a la llengua, deixa-m'ho dir.

No puc, ni vull, parlar per boca de tots. La meva, avui resulta una feina complicada, m'agradaria traslladar-vos per un moment, al món de la gent feliç, on tothom qui entra per la porta deixa les pors, les tristeses, la soledat, el patiment i l'enyorança, a l'armari dels records doncs, a partir d'aquest moment, decideix compartir, fruir, riure, somriure, cantar, ballar i si cal, plorar d'alegria per haver-nos conegut.

Parlen que ens hem convertit en una gran família. Ja els agradaria a molts tenir-ne una de semblant. ! La família no es pot triar, als amics, sí. Petits i grans amics amb qui tens ganes de tornar a descobrir el món.

Fora de lloc em cal dir, que ahir em vaig sentir captivat pels ulls negres i profunds d'una dona, de rostre net, llavis petoners i veu de vellut, que encara a hores d'ara m'abraça i m'acarona i em demana, més, en vull saber més de tu.

D'altra banda, amic amb mans de ferrer que de dia, arranges les graelles i de nit, goses escriure-li odes de comiat, amb paraules tan boniques, mates de ràbia i enveja a les dones que mai les han escoltat. Acords d'una guitarra, ets un artista i t'ho has guanyat, aixeques al públic de les cadires i els regales, agafant-los desprevinguts, la màgia de l'instant on els uns, s'atansen als altres.

A voltes, m'agradaria aturar el temps. M'endinso al meu llit intentant retenir les emocions, les viscudes i les que em queden per viure al vostre costat.

Sanses. Deixeu-me dir-vos a tots, sou molt bona gent!!

Cap comentari

Desa el teu comentari