Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Coincidències

Coincidències, facebook, opinió d'en josep cassany


Una, dues, tres, déu, quinze. Ho admeto, coincidències. Però en tot cas, digueu-me agosarat, no es estrany que amb cada noia per qui et sents atret en el seu perfil de face, sigui d'on sigui i faci el temps que faci que ha entrat a la colla,  sempre et trobes  el mateix amic en comú ?

I pel que sembla, no soc jo sol qui se'n ha donat compte. Ho he comentat amb d'altres companys de colla i m'expliquen el mateix. Pot ser que sigui un home jove, guapo, ric i famós a qui totes li vagin al darrera ? Coneixen-lo, jo diria que no.

El que es cert, abans jo no demano l'amistat a Facebook, primer conec a la persona. Poc o molt, però hauré coincidit amb ell o ella. Tindrem punts en comú o senzillament, voldré saber-ne més i estar al corrent del seu dia a dia. El temps de demanar amistat indiscriminadament a desconeguts/des, ha passat a la història de Facebook.

A totes ? les coneix a totes ? ja recorda qui es cada una de les seves amistats ? No dic que no ho pugui fer, més aviat el que dic es que se'm fa rar, Us confessaré, que al veure un perfil on hi ha aquest amic comú, deixo de mirar-lo de manera quasi immediata. Em sento malament, el qualifico com a un depredador d'amics i abans no em converteixi jo en una ombra de la seva manera de fer, em tiro enrere.

La veritat, he deixat de parlar amb algunes noies pensant, que potser també parlen amb ell. Digueu-me tiquis miquis. Cert. En tot cas, si una persona que em coneix, em demana amistat a Facebook, m'agrada parlar-hi de tant en tant. Per això son els amics, oi ?

No m'agrada prejutjar. Ara, ja fa dies que he anat observant i amb perspectiva, intento fer-me una composició de situació i mentalment, raono el perquè d'aquestes coincidències. 

Certament, dec una cervesa a una amiga a qui l'amic no ha tirat la canya ! Jo m'hi jugava un pèsol a que abans no es fes de dia, ja li hauria demanat amistat. Creu-me, rar, rar.




1 comentari:

  1. Quina curiositat saber qui és aquesta perdona. De fet crec que ara t'ho preguntaré. De totes maneres la meva opinió es que no t'hauria de condicionar tant el que fa una altra persona.

    ResponElimina

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes