Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Paràbola del pescador/a




Llancen la xarxa, engeguen les màquines de la barca i pentinen la platja amunt i avall amb l'esperança d'una captura fàcil, indiscriminada i amb l'única finalitat d'omplir el cistell i vendre el peix. Impossible de menjar-se'ls tots, els duen a mercat. En capturen de tot tipus i per descomptat, hi ha qui els compra encara que sempre resten els excedents de la captura que s'estimen més llençar, abans de dur-los a casa.

Palplantat, de matinada, a la platja hi ha qui llença la canya. Ha triat l'esquer, el lloc, el fil i està disposat a marxar de buit i un altra dia tornar-hi. El motiva la selecció, la lluita per aconseguir l'objectiu.

Encara que ambdós els agrada sortir a pescar, un es professional i l'altra, esportista. El primer cada dia que el mar li permet, surt a feinejar i guanyar-se la vida, mentre que l'altra, només ho fa quan pot, vol o el deixen.

Si jo fos peixet, per estrany que us pugui semblar, difícilment cauria a les xarxes del professional. Normalment estic badant en un o altra corall, entretingut fent-li pessigolles i pensant, on es la colla amb la que havia vingut per aquí.

A mar obert sempre hi ha el peix gran que es menja al peix petit. Pèrdua d'identitat quan et mous al mateix ritme que el banc de peix on pertanys, per espècie. Termoclina que et destrempa quan t'agafa de sorpresa.

A recer, d'una pedra valenta que s'esmuny del fons per treure cap, més amunt d'aquest Mediterrà on el sol desploma amb força la llum i l'escalf que ens dona vida, em passejo com he dit, badant entre coralls, movent la cua en un bosc de gorgònies i jugant tot amagant-me a la sorra blanca i fina del bancals propers a les platges.

Abans no piqui l'esquer, trec el nas prop de la platja o la roca. Miro de cua d'ull d'on prové la rosca, l'ham, el fil, la canya i si el que la llança, palplantat al seu costat, gaudeix del sentits mirant el mar, escoltant la remor de les onades, en flairant l'aroma que desprèn l'aigua salada, que a voltes tasta, quan la rosada de matinada, barreja i amara el seus llavis. 

En aquesta etapa de la vida he decidit ser peixet i no pescador, de la mateixa manera que he decidit escriure una paràbola i no explicar clarament el que ahir, abans d'ahir, la setmana passada i l'altra hem anat parlant entre tots plegats. Qui arribi fins ací i ho entengui, que ho expliqui i ens ho comenti. 

I tu, pescador/a, peix gran o peixet ?


Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes