Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Mirada perduda



Mirada perduda, relats curts en català d'en Josep Cassany


Be, estàs be. 

Be amb tu mateixa i tot i així, et manca la parella, subjecte indefinit amb qui abraçar-te quan el sol cau.

Buides el pap per omplir de sentiments els dits. Transcriure'ls. Fer-nos saber que, quan t'hi acostumes,  mai en hi ha prou amb la felicitat que tens. Golafres, mai en tenim prou.

Escoltes com parlem. Calles. Respectes. No t'ho creus. Es fa difícil d'imaginar que tots ens sentim plens. Gaudim del que vivim i tot i així, sempre hi ha un o altra moment per trobar-nos com ara et sents. Sola.

Tan se'n fa d'estar envoltada d'un o mil amics, a cops hauries de cridar i calles, t'envaeixen sentiments melangiosos i et preguntes, que succeiria si en comptes de compartir la fel.licitat col.lectiva, compartíssim els sentiments de soledat ? La melangia es passejaria de cadira a cadira i buidarien el pap des del cor. Ens confortaria saber-nos que estem be i tot i així, ens planyeríem del que ens manca.

Hi ha dies que per sort, passen a pressa. T'adones com es fa difícil descriure i transcriure sentiments ? manquen paraules.

Sembla com si la felicitat mai pogués ser serena. Una recerca que no te fi. Noves portes, nous camins, nous companys de viatge.

Buides el pap i compungeixo el cor. Miro al front, als costats i al darrera per tal de recordar la duresa del camí que m'ha dut fins ací. He aixeca't el cap, admirat el cel per les rescloses de les branques de dues alzines sureres. He atrapat l'escalfor del sol mentre tancava els ulls i deixava que el vent del sud fes la guitza al seu pas, entre muntanyes i ombres.

A la fi, una mirada perduda. Sentiments atrapats i buidats.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes