Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Bona nit i tapa't !


articles d'opinió i relats curts d'en Josep Cassany

El homes diuen a les dones el que elles volen escoltar. Una dada contundent, clara i objectiva a llavis del solter d'or que la pronuncia. Vindria a dir, no llencis pedres damunt la teva teulada o si no vols pols, no vagis a l'era.

L'experiència es una carrera. O més ben dit, després de lluitar en mil combats, sortir-ne vencedor i sempre ferits, els que encara restem en peu podem explicar als novells que, fem el que volem i quan volem i ens deixen, perquè ja no ens cal quedar be, explicar acudits i quedar-nos amb la gallina si el que volem es menjar gambes.

A tota regla, la seva excepció. Hi ha qui diu que dia a dia continua aprenent i li resta tota la vida per, mirar enrere i intentar recordar, tot el que haurà viscut i après.

Mai se'n sap prou de res i de relacions humanes, molt menys. No costa res reconèixer en veu alta que l'he cagat. No ho volia fer. Ferir amb la paraula als companys de viatge suma pedres a la motxilla. Em sap greu. No ho tornaré a fer.

En cap cas hi ha dubtes de com demanar les coses. Amb paraules. Clarament. Sense subterfugis que portin a malentesos i confonguin o obliguin al oient a interpretar les teves paraules. Al pa, pa i al vi, vi.

A hores d'ara encara hi ha qui s'amaga darrera l'escut de l'educació rebuda als anys setanta. Reminiscències d'una cultura masclista on l'home, continua amb l'obligació de fer el gallet davant la dona i aquesta, mirar-lo de cua d'ull, aixecar la cresta i girar-li l'esquena esperant, que canti el gall i aixequi el vol.

Mentre la vida transcorre, sempre hi ha qui treu el cap per la finestra per tal de veuren's passar. Fa fred o fa calor, plou o neva, nevarà, ves a saber, ja m'hauria agradat però ja que jo no puc, quan tornis ja m'explicaràs. Que històries tan molsudes com les vostres no les trobo ni el Hola i en tot cas, si no fos per un cap grós com aquest que subscriu aquest article, de la missa, la meitat.

Hi ha qui recorda la dita del ex-ministre Solana. Si et mous, no surts a la foto. Per tant, miris la foto que miris, idèntic semblant. Ais tu rai, sempre envoltat de les dones més joves, guapes i formoses !

Si algú surt a la foto, es per que hi ha algú que no deixa de fer-ne. Per que avui es dijous i per primer cop un ha vingut. El dimecres, també va haver-ni. Dimarts, es comentaven les que havien fet el dilluns, que per descomptat, d'altres ja havien passat al davant i sense encomanar-se a Déu i a sa mare, mogudes, desenfocades i mal retallades, ja havíem quedat tots retratats.

Bipolar. Ha estat batejada. La dona que després de sopar ha demanat al seu acompanyant, que li donés de postres sexe i dormida, llevada, dutxada i pentinada, es capaç de retreure-li al seu amant, que la relació no l'omple i per tant, sexe per sexe no es el que pretenia.

No s'acaba aquí, tot i que ja arribo al final de l'article. Dones que celebren el divorci tatuant-se la pell i comprant-se la moto emulant, als àngels de la mort. Homes, que ja no aguanten els missatges hipòcrites del seus companys i abans no sigui massa tard, prefereixen tallar d'arrel l'arbre abans aquest no creixi tombat.

A la fi, el primer del que podria haver parlat. La meva admiració per la persona que, davant d'un futur més que incert, gaudeix del dia a dia i no s'amaga. Es aquí, ho ha patit i lluitarà fins al final.

Companys, companyes, bona nit i bona sort ! 

1 comentari:

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes