Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Safari

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany



Des del meu lloc de guaita, no em calen prismàtics per observar com es mouen les bestioles, els caçadors i tota la parafernàlia que l'envolta.

Primer, cal  lloc i hora de trobada per assignar a cadascú el paper de guia, conductor, caçador o presa. Tots i totes ben guarnits d'acord al paper que hem decidit executar. Fetes les adients salutacions i presentacions entre rialles i comentaris en grupet, es forjen les primeres impressions per acostar-se al tête a tête.

Ara ja saps com es mouen els companys i companyes. Tots tenim el nostre rol dins el grup i en aquest bloc d'apunts, començo a esboçar les atribucions de cada participant.

Organitzadors del esdeveniment: Són els encarregats de fixar els límits del terreny de joc, restaurants, pubs i discoteques recomanades. Disposen de capacitat de convocatòria i talent per triar la temàtica i l'univers per on ens mourem. Vetllen per a que tothom s'ho passi be. Elles no poden descontrolar.

Guies i conductors: Veterans de mil events. Coneixen la jungla i les bestioles com ningú altra. Saben que són objectes de les mirades de tothom. Mouen fotògrafs, curiosos, la caça i els caçadors de costat a costat. Duen les escopetes amb mira de precisió i no llencen el tret a excepció que la peça s'ho valgui o erri el tret el novell de torn.

Caçadors/es, de tres o dues potes, abans de sortir de caça, engreixen l'arma, preparen detingudament la munició i parlen entre ells i elles per saber a cadascú quin blanc li pertoca aquella nit. Segurs de l'èxit de la cacera, preparen la casa per si els cal celebrar-ho a la tornada.

L'àguila guaita de tan amunt que li costa triar entre tanta abundància de carn. A vegades, s'acaba menjant a la rata quan podria haver caçat una pantera.

Els corbs, es mouen per totes bandes, observen si poden picar ací i allà. Vigilen com la lleona es menja el cérvol i de tanta por que els fa, si no marxen, acaben per menjar-se els cucs.

Els voltors, tips d'esperar carn fresca només els queda l'opció d'atipar-se de carronya o deixar passar un altra dia per tastar el regust més amarg del mort que ningú vol.

Lleones, reines de la selva, inabastables. Panteres, devoradores d'homes i nens. Zebres, camuflades a la manada. Rinoceronts, bèsties salvatges amb males puces que t'amenacen quan te'ls mires. Elefants, grans i grassos, amb qui comparteixes simpatia però no aniries a fer un tomb. Serps, verinoses, pèrfides, llefiscoses. Mones i ximpanzés, juganeres de tu a tu i perilloses en grup. Cabres, cabrits i cabrons, xais degollats. Girafes....

Finalment, els caçadors de fotografies, observadors de la bona marxa del esdeveniment. Se'n guarden prou de disparar furtivament si no volen ser atacats per les feres perilloses. Més aviat, disparen quan les bestioles s'agrupen a la barra per beure, somriuen i criden, abans no decideixin llençar l'atac d'una a l'altra per menjar-se'ls aquest vespra.

No em caldria explicar que fan els nadius. Guaiten. Miren, escolten, observen i callen.

Es dissabte i per tant, nit de caça major. No us confongueu, no soc a la Sabana Africana, no cal recorre tantes milles de distància, ni emprar tants recursos econòmics per participar en un Safari. Es mouen pels voltants de casa,  de bar en bar o en pubs i discoteques.

O sigui, ja ho sabeu. No cal marxar lluny per participar de safari, només cal que sortiu un dissabte a la nit amb una colla de solters i solteres de Girona, fanàtics de la cacera.




Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes