Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Luxúria

https://www.amazon.es/dp/1548242055?tag=cassany-21&camp=3598&creative=24794&linkCode=as1&creativeASIN=1548242055&adid=1T1V5X79WX8S4CNSY2XQ&


Luxúria

Tot just arribava a casa. Havia sopat amb les amigues després d'un dia de feina llarg i cansat.

Vivia en un pis de l'eixample de Barcelona i mentre pujava a la quarta planta en ascensor, el veí del cinquè no deixava d'espiar la pantalla del seu mòbil. Marta, tenia una cita virtual amb un dels seus amants i el temps se li tirava a sobre. Passava més d'una hora de la convinguda i començava a imaginar, com reconduiria el seu joc.

Llençà les claus i l'abric damunt la primera cadira buida que va trobar de camí cap al dormitori. Començava la partida i la contesta al darrer missatge rebut, només podia ser de sorpresa. Quatre ratlles escrites pel seu amant virtual, demostraven la capacitat que tenia per seduir-la amb la paraula, més enllà de les fotografies pornogràfiques que li enviaven d’altres homes de a la xarxa.

Mentre llegia i relliga, una vegada i una altra, el text que la situava com a protagonista del relat, s’adonava que, sense conèixer-la massa, aquell Home havia extret l'essència de la seva presència a les xarxes socials.

Li agradava provocar-lo continuadament. Ella va començar per descriure-li la incomoditat que li provocava  la roba de treball en arribar a casa. - On s'havia quedat el dia abans ?  sí, li havia enviat una imatge seva on amb el braç es tapava els pits i que per tant, marcava el punt de sortida per a continuar amb el seu joc.

L’intercanvi de missatges es precipitaren damunt del llit. Imatges a canvi de paraules. El joc de la Marta consistia en excitar l'escriptor amb les imatges  del procés  de despullar-se com si ell fos al seu davant. Retratava el seu cos vestit, les escletxes de la brusa que, descordada li deixaria entreveure la delicadesa de la seva pell i li suggeriria, llençant les peces de roba a terra,  li tocava a ell descriure l’escena en un relat privat.

Marta va imaginar-lo assegut en una vella butaca de cuir, vestit de sastre, cames encreuades i braços oberts. Mans delicades, dits de pianista. Ideals per recórrer cada mil·límetre del seu cos.

El mugró del pit de Marta  apareixia en la primera d'aquelles imatges i a canvi, el missatge la incitava a percebre la presència del amant acostant-se per l'esquena, fins a sentir-lo tan a prop que a ell li fos possible, amb el nas, tocar al clatell i així, ensumar la seva pell.

Les calcetes negres d'encaix la molestaven. Boniques però incomodes per estar per casa. Fora prou suggeridora la imatge d'una tira caient pels malucs ? Amb la foto li diria que aquest era el camí.

Un fil de pèl damunt el seu sexe afaitat i llis que a poc a poc, començava a notar-se humit i calent. Ell li va demanar que es poses de quatre grapes i Marta, al caure damunt del seu llit, amb les calces encara entre cames i a mitja cuixa, li envià la seva foto en aquella postura i que executava per exprés desig del seu amant.

Tan sols li quedava tocar-se. Imaginar-se la situació. Intuïa com sentiria el membre d'aquell mascle al seu damunt. Dintre seu. Com li mullava el cony mentre li menjava amb la boca. Necessitava mossegar-li el seu membre, engolir-lo fins al fons i resseguir el seu contorn fins a arribar als seus ous, mentre les seves mans, cuidaven que no li faltes atenció a aquell fal·lus erecte. Follar-se'l allà mateix, al seu llit. Lligar-lo. Fer-lo fondre de desig. 

Llençar un cop i un altre la roba a terra i novament, demà, recomençar amb el millor sexe que pot obtenir en el moment. Suggestionar el cervell, l'òrgan sexual més potent del ser humà.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes