Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Johan Cruyff, el meu ídol

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany

19 de març de 1974,

Els meus pares m'han marcat un gol per l'esquadra ! Llueixo la samarreta amb el 14 del Barça ! Aquest ha estat un dels millors regals de la meva vida.

Veure'l jugar per la tele. Marcar-n'hi cinc al Madrid. Guanyar la lliga ! i jo, vestint la samarreta de Cruyff. Mai vaig aprendre a xutar la pilota més lluny de la placeta del meu barri, però en tot cas, Johan em feia somiar.

La mare sempre em demanava calma, em posava molt nerviós, cridava davant la tele quan algú li etzibava una coça, marcava un gol o com a ell li agradava, l'ai de l'esglai quan la pilota picava en el pal de la porteria i no entrava. Segons m'explicava la mare, l'avi es va morir d'una angina de pit després d'escoltar per la radio com jugava el Barça amb el València. Sembla doncs, qüestió de genètica. Els nervis, clar !!

Quan va tornar per ocupar la banqueta blaugrana, jo vaig tornar a enganxar-me a veure futbol. Havia passat anys on el patir partit a partit, superaven amb escreix les alegries blaugranes. Per primer cop, admirava a un entrenador de futbol i començava a entendre les tàctiques.

No es que de cop jo fos un entès, en tot cas, hauria estat un xic ruc si no entengués les seves clares paraules: "futbol es futbol", "si tu tienes la pelota, el contrario no", "siempre marcar uno más que el rival", "prefiero ganar 5-4 que 1-0", "dinero en el campo y no en el banco", "hay jefes y indios", 

Aquesta filosofia de futbol, també pots dur-la a la vida. Som com som i si no t'agrada, no miris.

Milan 4 - Barça 0, La derrota més amarga. Malalt, quaranta de febra i amb una tele sense comandament a distància. No em podia aixecar del llit. 

He coincidit pels carrers amb molts de personatges coneguts i famosos, mai els he dit res i encara menys, he gosat acostar-m'hi per a demanar-los un autògraf. Crec que tots plegats em de respectar-los la vida privada. Del barça he conegut a Migueli i Xavi. Coincidit amb Rivaldo, Luís Enrique, Reiziguer, Rivaldo, Kluivert, Piqué i d'altres que no recordo. Cap m'ha fet més il.lusió de saludar que Johann Cruyff.

Els darrers anys, he vist com el famós entorn del Barça, a qui Cruyff va etzibar la culpa de tots els mals blaugranes, menyspreava la persona que ens va ensenyar la filosofia per convertir el Barça en un Club gran. Johan va allunyar-se i va continuar amb el seu estil. Ara l'ocupava entre d'altres, jugar al golf.

Mai he deixat d'escoltar les seves declaracions. Encertades o no, han mantingut geni i figura i per tant, ajuden a conèixer a la persona que, peti qui peti, ha estat el pare de l'actual joc blaugrana. 

Cruyff, el meu ídol.

Publicat al Periodico de Catalunya:
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/johan-cruyff-peti-qui-peti-pare-lactual-joc-del-barca-60267

http://www.elperiodico.com/es/noticias/entre-todos/mejor-homenaje-cruyff-salir-disfrutar-5011259


Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes