Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Per qui sonen les campanes ?


Per qui sonen les campanes ? Opinions d'en Josep Cassany

Fa anys, davant la queixa de pixa-pins que demanaven al rector de la Parròquia que fessin callar les campanes de nit, em resultava sorprenent, ridícul i una broma de mal gust. De fora vingueren i de casa ens tragueren.

Vaig nàixer i viure al Barri Vell de Girona. De nits, el silenci només es trencava pel so de les campanes que s'esmunyia fins a l'últim racó de la casa.

Certament els que cada dia les escoltem, no ens adonem que el seu so estrident espanta qui no hi té costum. De la mateixa manera que al pas d'un tren, la gent que viu al costat de la via, tot i que per a qualsevol de nosaltres ens semblaria que la casa s'ensorra al pas del primer vagó, ells no se'n donen ni conta.

Vaig intentar dormir una nit en una habitació damunt d'un Pub de Girona. No m'hi vaig emprenyar. Vaig baixar a prendre una copa fins a l'hora de tancar. Fer-ho un dia no és problema. Si és cada dia, o t'acostumes o fas un canvi.

Però com pots canviar? Si demanes fer complir les normatives urbanístiques i et fan cas, pots acabar com els propietaris de l'Hotel, insultats i malmirats pels seus veïns i conciutadans. Has de canviar tu mateix de casa, fer tancar el Pub, callar campanes, imposar normatives, o bé buscar una entesa entre uns i altres per assolir la convivència?

Les campanes són tradició i la música d'un Pub és delinqüència acústica?, i el tren?, tradició?

Quan els veïns es queixen perquè una determinada zona està plena de gent a la terrassa d'un bar i aquest tanca més tard de les dotze, que hem de fer? Gràcies a la normativa de l'Ajuntament fem tancar totes les terrasses de Girona a aquella hora.

Ja fa temps que dic que ens hem tornat fariseus. Més papistes que el Papa. Volem ser respectats i per tant, ens obliguem amb normatives que regulen el menys comú dels sentits. El seny.

Potser és la falta d'educació. Entendre que si ets a una terrassa i et poses a cridar de nit, molestaràs als veïns o potser, preveient el que pot passar, el consistori Gironí hauria de prohibir instal·lar terrasses allà on hi hagi habitatges al voltant, encara que recordem que aquest Ajuntament, fins i tot, no va permetre instal·lar les veles a la Devesa, perquè també molesten!!, i allà, no hi ha habitatges.

Així doncs, que fem?, més normes?, doncs no us queixeu quan s'apliquin. Si els propietaris de l'hotel han demanat fer-les complir i aquestes han obligat al Capítol de la Catedral a silenciar les campanes de nit, no teniu cap dret a menysprear-los ni insultar-los.

Si creieu que s'han de continuar escoltant el so de les campanes, proposeu i paguem entre tots algun sistema de pantalles acústiques que redueixin el seu so de nit i si no, no us queixeu per fer complir la normativa que, quan ens convé tots volem que es compleixi i quan no, ens queixem i ens la saltem si podem.

Ja seria hora d'aplicar la màxima, Viu i deixa viure

Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Cap comentari

Desa el teu comentari