Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Un pagès a la Capital

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


Tot just fa quatre dies que jo, un pobre pagès de Girona, havia decidit visitar aquest cap de setmana passat, el pati dels tarongers !

Camí de Barcelona, els contertulians de l'Oracle de Catalunya Radio deixaven anar un globus sonda. Hi havia la possibilitat que Carles Puigdemont fos la persona de consens entre els partidaris de Junts pel Si i la Cup. No puc negar-ho, vaig esbossar un somriure mentre pensava com de ràpid havia escalat aquest Home en política.

Dissabte per la tarda, pobre pagès, lluny de la notícia política del moment,  els meus grups de watsapp bullien sorpresos per l'acord in extremis d’ambdós partits independentistes. Després de tres mesos de pressió política, uns i altres sortien guanyant i perdent, alhora que molts de catalans, contents.

Els "mems" més ràpids van estar la cara de sorpresa d'En Rajoy i la coincidència del tall de cabell de la Gabriel i en Puigdemont. La crucifixició i martiri d'En Mas van ocupar el tercer lloc i en tot cas, la resta de posicions no em preocupen massa doncs, sincerament, altra cop la cara de sorpresa i el somriure sorneguer va tornar a esbossar-se en el meu rostre.

No m'ho podia creure ! En política comencen a passar coses ! Es mou, el més nou s'obre pas a cops de colze per posar-se a primera fila i deixar de costat, la vella política.

Darrerament, s'han mogut els Ajuntaments, les forces polítiques que conformen el Parlament de Catalunya i conclou el bipartidisme al País veí.

Aquell Alcalde que sense por i abans que d'altres companys i càrrecs de la Generalitat no gosaven dir obertament que eren independentistes, arriba a la Generalitat concloent el seu discurs de investidura tot cridant, Visca Catalunya lliure !.

Mentre l'opereta es composava,  jo em passejava pel nostre país tot cufoi, intentant aportar el meu granet d'arena i explicar, a una persona vinguda de fora, la nostra història, el procés i finalment, els nostres sentiments.

Després de molts arguments i el seu respecte absolut per la meva manera de pensar, em va deixar tocat i enfonsat quan de sobte va comparar Espanya amb una mare a qui el fill que representava Catalunya, rebutja i li nega la seva condició materna. Vet aquí, no ha entès res ! ràpidament li contesto que Catalunya no ha estat mai filla d'Espanya i en tot cas, va ser presa com a esposa en casament convingut i mal avingut i en aquest cas, després de tants anys, potser també caldria legalitzar els divorcis i no continuar casats si un dels dos no vol seguir amb la relació.

Torno cap a casa mentre escolto el debat de investidura. La primera part ha estat avorrida, opinen els tertulians però en canvi, el alcalde gironí ha tret les urpes i l'enginy per replicar als seus opositors. 

Alhora, Rajoy amb to i gest seriós, compareix en roda de premsa per advertir als Catalans i demostrar als Espanyols, que de pàtria només en existeix una, “Grande y Libre” i que en tot cas, tothom resti tranquil davant la unitat dels partits espanyolistes que, fent front comú contra els secessionistes Catalans, esmerçaran tots els recursos necessaris per a que Espanya continuï unida.

Ara li tocaria al Rei, conegut de Puigdemont per la seva vinculació amb Girona, signar el vist-i-plau de la decisió pel Parlament Català que investint-lo President de la Generalitat ha promès, ser-ho i treballar per a tots i complint amb el programa polític i pactat dels dos partits independentistes, intentar deixar sense feina Felip a Catalunya.

President Puigdemont, faig un pas al costat i deixo d'opinar sobre la seva persona i la seva feina al capdavant de l'Ajuntament de Girona.  Som molts els qui volem arribar fins el final del full de ruta. A voltes la incertesa ens fa sortir la por, els pals a les rodes ens fan desanimar i fins i tot a molts, defallir en el intent. Us prego que en la tasca de Govern que assumiu, representant-nos a tots els Catalans, actueu amb diligència, claredat i sense subterfugis que ens facin dubtar de la vostra manera d'actuar.

Enhorabona President. Visca Catalunya lliure !

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes