Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

La meva teoria del Big Bang

https://www.amazon.es/dp/1548242055?tag=cassany-21&camp=3598&creative=24794&linkCode=as1&creativeASIN=1548242055&adid=1T1V5X79WX8S4CNSY2XQ&




Gota a gota vessaven les llàgrimes dels seus ulls, entre penes i rialles, em contava de la seva vida i dels amors.

S'afanyava per eixugar-se les galtes amarades, mentre els seus ulls em somreien i en el seu gest, em mostrava les dents arrenglerades per ferros que rejovenien la boca i l'obligaven a parlar amb un to infantil que la feia encantadora.

Me la menjaria tota. Començant per la seva boca. Les seves penes em seduïen inconscientment, mentre la meva mà, s’atansava al seu rostre  acaronant-lo i pregant,  aturar aquella barbàrie que omplia de llàgrimes les meves mans.

Els meus dits s'esmunyien entre els seus cabells, tot jugant i fent-los córrer en totes direccions. Els dits polses es centraven en les sines del front mentre els altres dits, entremig dels seus cabells, aplicaven un suau massatge que l'obligava a tancar els ulls, la boca i així, concentrar-se en trobar la seva pròpia forma de relaxació.

Jo xiuxiuejava cançons mentre continuava resseguint el seu rostre amb la pretensió de desdibuixar la tensió acumulada de les seves galtes, ara rosades, per a la fi, suaument i dolçament bufar sobre els seus ulls clucs i la seva boca que, entreoberta, em suggeria fer-li un  petó.

Saltaven tantes espurnes d'aquell foc com per escalfar l'ambient, il·luminar l'estança i dotar-la de la màgia que fa especial a la persona amb qui comparteixes aquells instants.

Assegut al seu darrere per permetre a les meves mans passejar-se per la seva pell, des del coll fins a les espatlles, els braços, les mans, l'esquena i finalment, abraçar-la com un ós tancant les cames damunt seu i, amb els braços creuar els seus pits i, amb la meva boca arribar a mossegar-li el lòbul de l'orella.

Sospirava. Tota ella començava a moure’s, mentre es mullava els llavis desitjant l’instant que fossin els meus els que arribessin als seus llavis, mullant-los, besant-los i que d'aquest acte de desig en sorgís un amor.

Tancar els ulls, prémer les parpelles ben fort. Veure i sentir com esclata el Big Bang, s'expandeix l’univers conegut i es forma el que encara has de conèixer. De la foscor i l'absència del tot, a l’infinit on els colors i les llums fan pampallugues i  esclaten en tu  per descobrir-te un nou món..


Quan succeeix així, ja no em costa d’entendre la teoria. La meva. La meva pròpia teoria del Big Bang.




1 comentari:

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes