Cinquè dia de desembre i ja li veig les orelles al llop
Cinquè dia de desembre i ja li veig les orelles al llop. Se'm farà llarg, com cada any. Em fa més por que goig, encara que aquest any no hi hauria raó per ser així.
Em justifico. Dies de consum quan no es pot. Dinars i sopars amb família, companys de feina i amics fan mandra quan no són triats i tots amuntegats en quatre dies. Ja m'arriben missatges d'advertència que el 7 de gener caldrà endarrerir la balança cinc quilets!
Per sort ja fa anys que no vaig a missa del gall, encara recordo quan de petit m'obligaven a anar-hi amb el fred que passàvem a l'església de Sant Fèlix. Altre cop tots amuntegats vora les estufes de butà penjades a les columnes que, si més no, ens escalfaven els caps, abans peluts i ara pelats.
Quin tip de picar al tió. El de cada any. Aquell que diem només cagarà quatre bajanades i que acaba per fer diarrea amb tants padrins i parenteles. Sense control. Per més que es digui.
Caríssim sopar el de cap d'any, vi blanc, vi negre, rosat i cava, raïm, gintònic, cubata, guisqui i narinan. De ximpleries se'n diran un munt i vés a saber on acabes dormint i amb qui t'aixeques doncs, dies d'oblit es combinen amb il·lusions i, amb tant d'alcohol dins les venes, acabes per explicar la missa del gall o compartir les teves fantasies sexuals.
Nit de bruixes i bruixots.
Signo aquest calvari gràcies al retorn dels somriures dels meus fills la matinada de reis. La il·lusió, els nervis, les sorpreses i alegries que es desprenen.
Un dia més i tot s'acaba.
S'han acabat les festes i sobreviurem un altre any a les festes consumistes del solstici d'hivern. Deixant de banda simbolismes religiosos que per a mi, resten com a record i comparteixo com tradicions i no creences.
La ressaca pot ser gran.
Per a tots aquells que les festes de Nadal us entristeixen i se us fan feixugues de passar, em plau convidar-vos a la meva taula. Menjarem, beurem i explicarem bestieses i mentre duri la festa, somriures d'orella a orella. Qui no ho signaria?
A la taula d'en Bernat, qui no hi és no n'és comptat!
Em justifico. Dies de consum quan no es pot. Dinars i sopars amb família, companys de feina i amics fan mandra quan no són triats i tots amuntegats en quatre dies. Ja m'arriben missatges d'advertència que el 7 de gener caldrà endarrerir la balança cinc quilets!
Per sort ja fa anys que no vaig a missa del gall, encara recordo quan de petit m'obligaven a anar-hi amb el fred que passàvem a l'església de Sant Fèlix. Altre cop tots amuntegats vora les estufes de butà penjades a les columnes que, si més no, ens escalfaven els caps, abans peluts i ara pelats.
Quin tip de picar al tió. El de cada any. Aquell que diem només cagarà quatre bajanades i que acaba per fer diarrea amb tants padrins i parenteles. Sense control. Per més que es digui.
Caríssim sopar el de cap d'any, vi blanc, vi negre, rosat i cava, raïm, gintònic, cubata, guisqui i narinan. De ximpleries se'n diran un munt i vés a saber on acabes dormint i amb qui t'aixeques doncs, dies d'oblit es combinen amb il·lusions i, amb tant d'alcohol dins les venes, acabes per explicar la missa del gall o compartir les teves fantasies sexuals.
Nit de bruixes i bruixots.
Signo aquest calvari gràcies al retorn dels somriures dels meus fills la matinada de reis. La il·lusió, els nervis, les sorpreses i alegries que es desprenen.
Un dia més i tot s'acaba.
S'han acabat les festes i sobreviurem un altre any a les festes consumistes del solstici d'hivern. Deixant de banda simbolismes religiosos que per a mi, resten com a record i comparteixo com tradicions i no creences.
La ressaca pot ser gran.
Per a tots aquells que les festes de Nadal us entristeixen i se us fan feixugues de passar, em plau convidar-vos a la meva taula. Menjarem, beurem i explicarem bestieses i mentre duri la festa, somriures d'orella a orella. Qui no ho signaria?
A la taula d'en Bernat, qui no hi és no n'és comptat!
Cap comentari
Desa el teu comentari