Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Xinxilla i, com separar el gra de la palla


Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


Comencem la casa per la teulada, irònicament, els dinarets són tastets culinaris exquisits que tots devorem amb l'excusa d'anar a xerrar sobre els temes que alguns creiem interessants per debatre entre nosaltres o al carrer, sobre Lloret.

Em quedo amb la imatge del cafè, copa i cigarret, a la terrasseta del carrer del Romaní. Un moment per als de tu a tu, lluny del debat públic oficial d'una taula amb 22 començals on, només divuit eren homes i 4 les dones. I no es que estigui acotada la participació de les dones, ans al contrari, potser han entès abans que els homes que mentre xerren no poden separar el gra de la palla.

De tantes coses que avui s'han xerrat, em quedaré amb quatre conceptes. "Ves comptant, si en comtes de quatre són deu" . 

En tot cas, aquí en deixo uns retalls.

Soc l'infiltrat, el que posa el to crític al grup. Ves a saber, potser forma part del meu ADN emocional. Tal com diuen els de Lloret als forasters que si han quedat, ara sou empeltats.

Som-hi.

A Lloret, com a qualsevol poble, no es pot parlar malament dels governants si no formes part de la casta (partidaris o oposició). Qualsevol qüestió que afecti a uns, es criticat pels uns i pels altres.

Una demanda desestimada ha estat recorreguda per dos vegades fins a arribar a l'Audiència Provincial, al entendre els altres que els uns no podrien expressar-se lliurament sense que aquest fet fos titllat d'ofensiu. Aquí ho deixo. Ja us he dit que no es pot criticar posant-hi noms !!

Per cert, Crespo, el metge, el polític més carismàtic i amb més projecció de Lloret, culpable de les arts polítiques dels seus coetanis, llegiu Camps, Pujol, Urdangarin, etc, etc, etc.

Lloret es una ciutat que viu del Turisme. Conclusió extreta d'un debat estèril que no aporta res més que soroll de fons mentre d'altres, fan o no fan.

L'estructura i organització de l'ajuntament de Lloret està obsoleta. Mentre fan una feina no en poden fer dues. Només els que xinxen a diari als funcionaris, aconsegueixen els objectius que es proposen. Encara que sigui per treure's de sobre la molèstia d'escoltar cada dia al mateix ciutadà que es preocupa per la rajola trencada de la vorera o la bombeta fosa en l'enllumenat públic del seu barri.

Ens calen molts ciutadans que xinxin per tal que ens arrangin totes les llambordes que es mouen, bombetes foses, façanes pintades amb grafitis o que despengin els cables que recorren el passeig de palmera en palmera.

Alguns dels propietaris de locals a Lloret, prefereixen mantenir locals tancats que no baixar un euro del lloguer. Els emprenedors que s'atreveixen a obrir negocis, prefereixen les habituals tovalloles del toro cardant a l'ase i la nina flamenca , que tot sigui dit es el producte estrella pels turistes,  que invertir en comerç de qualitat per la gent del poble que a falta d'oferta general, prefereix marxar a comprar a la capital. Si més no, vesteix més i queda més pijo poder comentar-ho així als amics.

Propostes per repensar Lloret, poques. Sembla que aquest no es el lloc de debat i en tot cas, segur que sigui quina siguin les propostes que provinguin del poble, si no sorgeixen de cap grup de poder polític i/o econòmic, no tindran cap futur. Per cert, encara hi ha molts que viuen dels records del que varen proposar fa 20 anys.

Si comparem Lloret amb un llagut català de vuit i timoner, si cada vogador agafa el ritme que vol i no segueix al patró, l'embarcació no salparà de la platja. Ara be, cal patró i mariners amb ganes de fer-ho be i patir fins arribar a la nostra particular Ítaca. 

Finalment acabo dient, que hauré de tornar un altra dia doncs avui, els poders econòmics que m'ha imposat La Caixa, 19 dies abans no caduqui la tarja de dèbit que disposo, sense un duro a la butxaca he marxat sense pagar i amb un deute pendent amb en Joan Pau i molts de vosaltres, que si be no us dec un duro si que espereu de mi, quatre ratlles i una crítica, si pot ser feridora millor, sempre que no vagi amb vosaltres i que ens recordi a tots plegats de que ha anat avui la xerrameca, perquè del menjar, no puc ni vull recordar el títol del plat, doncs com sempre, em quedo amb el seu gust i la seva qualitat.

Salut !!

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes