Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Xinxilla i, com separar el gra de la palla


en opinió d'en Josep Cassany


Comencem la casa per la teulada, irònicament, els "dinarets" són tastets culinaris exquisits que tots devorem amb l'excusa d'anar a xerrar sobre els temes que alguns creiem interessants per debatre entre nosaltres o al carrer, sobre Lloret.

Em quedo amb la imatge del cafè, copa i cigarret, a la terrasseta del carrer del Romaní. Un moment per als de tu a tu, lluny del debat públic oficial d'una taula amb 22 comensals on, només divuit eren homes i 4 les dones. I no és que estigui acotada la participació de les dones, ans al contrari, potser han entès abans que els homes que mentre xerren no poden separar el gra de la palla.

De tantes coses que avui s'han xerrat, em quedaré amb quatre conceptes. "Vés comptant, si en comptes de quatre són deu".

En tot cas, aquí en deixo uns retalls.

Sóc l'infiltrat, el que posa el to crític al grup. Vés a saber, potser forma part del meu ADN emocional. Tal com diuen els de Lloret als forasters que si han quedat, ara sou empeltats.

Som-hi.

A Lloret, com a qualsevol poble, no es pot parlar malament dels governants si no formes part de la casta (partidaris o oposició). Qualsevol qüestió que afecti uns, és criticat pels uns i pels altres.

Una demanda desestimada ha estat recorreguda per dues vegades fins a arribar a l'Audiència Provincial, a l'entendre els altres que els uns no podrien expressar-se lliurement sense que aquest fet fos titllat d'ofensiu. Aquí ho deixo. Ja us he dit que no es pot criticar posant-hi noms!!

Per cert, Crespo, el metge, el polític més carismàtic i amb més projecció de Lloret, culpable de les arts polítiques dels seus coetanis, llegiu Camps, Pujol, Urdangarin, etc., etc., etc.

Lloret és una ciutat que viu del Turisme. Conclusió extreta d'un debat estèril que no aporta res més que soroll de fons mentre d'altres, fan o no fan.

L'estructura i organització de l'ajuntament de Lloret està obsoleta. Mentre fan una feina no en poden fer dues. Només el que xinxa cada dia als funcionaris, aconsegueixen els objectius que es proposen. Encara que sigui per treure's de sobre la molèstia d'escoltar cada dia al mateix ciutadà que es preocupa per la rajola trencada de la vorera o la bombeta fosa en l'enllumenat públic del seu barri.

Ens calen molts ciutadans que atabalin als funcionaris per tal que ens arrangin totes les llambordes que es mouen, bombetes foses, façanes pintades amb grafitis o que despengin els cables que recorren el passeig de palmera en palmera.

Alguns dels propietaris de locals a Lloret, prefereixen mantenir locals tancats que no baixar un euro del lloguer. Els emprenedors que s'atreveixen a obrir negocis, prefereixen les habituals tovalloles del toro cardant a l'ase i la nina flamenca, que tot sigui dit és el producte estrella pels turistes, que invertir en comerç de qualitat per la gent del poble que a falta d'oferta general, prefereix marxar a comprar a la capital. Si més no, vesteix més i queda més "pijo" poder comentar-ho així als amics.

Propostes per repensar Lloret, poques. Sembla que aquest no és el lloc de debat i en tot cas, segur que sigui quina siguin les propostes que provinguin del poble, si no sorgeixen de cap grup de poder polític i/o econòmic, no tindran cap futur. Per cert, encara hi ha molts que viuen dels records del que varen proposar fa 20 anys.

Si comparem Lloret amb un llagut català de vuit i timoner, si cada vogador agafa el ritme que vol i no segueix al patró, l'embarcació no salparà de la platja. Ara bé, cal patró i mariners amb ganes de fer-ho bé i patir fins a arribar a la nostra particular Ítaca.

Finalment acabo dient, que hauré de tornar un altre dia doncs avui, els poders econòmics que m'ha imposat La Caixa, 19 dies abans no caduqui la targeta de dèbit que disposo, sense un duro a la butxaca he marxat sense pagar i amb un deute pendent amb en Joan Pau i molts de vosaltres, que si bé no us dec un duro sí que espereu de mi, quatre ratlles i una crítica, si pot ser feridora millor, sempre que no vagi amb vosaltres i que ens recordi a tots plegats de què ha anat avui la xerrameca, perquè del menjar, no puc ni vull recordar el títol del plat, doncs com sempre, em quedo amb el seu gust i la seva qualitat.

Salut!!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari