Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Lloret, l'ou o la gallina ? Futurisme


Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany



Lloret repensa Lloret ! Heus aqui la qüestió! I avui ens trobem tots per rebre una lliçó magistral de màrqueting dels millors mestres que tenim a l'abast.

Fem un exercici de futurisme de la mà del professor de turisme a la Universitat de Girona, Senyor José Antonio Donaire

Repensem Lloret. Què ens agradaria que fos Lloret d'ací 10 ó 15 anys ? Lloret,avui ciutat turística pateix la fatiga del destí que va promoure els anys 70. Porta  30 anys oferint el mateix. Sol i platja, destí de joves i alcohol.

Si practiquem el futurisme,  creem noves oportunitats, nous escenaris i per fer-ho, ens caldran noves eines.

El turisme no pararà de créixer a nivell mundial. Els darrers 120 anys han generat un flux de turisme de 1000 milions de persones anuals i en els propers 20 anys, es preveu duplicar aquest nombre de viatgers.  Davant aquesta xifra ens comencem a fregar les mans, ara be, tots els països, regions i municipis semblants al nostre també ho fan i ens cal pensar com diferenciar la nostra oferta de qualsevol altre competència.

Com qualsevol campanya de comunicació o màrqueting, haurem de plantejar quin es el nostre target objectiu de clients i en una societat tan longeva, l'edat dels nostres visitants. Quin son els seus orígens o quines son les seves inquietuds. Certament, comencen a visitar-nos gent que prové de països que som incapaços de geolocalitzar en un mapa mundi.

Davant d'aquesta competència ferotge, sembla que fins ara,  hem optat per competir en preus, una guerra perduda i que ens acabarà empobrint més que les polítiques econòmiques del govern de torn.

L’anomenada i criticada economia col·laborativa, competència deslleial dels lobis establerts i normalitzats pels governs, llegiu Associacions, Gremis, Col·legis Professionals, sindicats, etc, etc.. irrompen en força al nom model econòmic del S. XXI. Ensorren barreres establertes, estableixen noves relacions entre persones i empreses i ofereixen preus més baixos que beneficien al conjunt de la societat.

A tots plegats ens interessen que entri la innovació i el talent. Els joves, els emprenedors, que se incorporin al sistema. Si no ho fem nosaltres, ho farà la nostra competència. Ens cal obrir portes. Obrir noves vies ens permet crear.

Tal com he apuntat abans, la demografia canvia. En pocs anys, el grup demogràfic més important estarà en la maduresa. Cal donar-los accessibilitat, donar-los una oferta adequada a les seves demandes de noves experiències. Com explicava el professor Toni Puig, us imagineu a Mick Jagger entrant en una de les Residències d’Avis actuals ? doncs té l’edat per fer-ho. Que li diria el Jagger a la Directora del centre ? Em cal més marxa. Sisplau, vull continuar “Satisfaction”.

Utilitzant les dades estadístiques Londinenques, doncs sembla tenen més valor i actualitat que les nostres, podem dir que les famílies actuals estan formades en tan sols un 16 % pel model tradicional de un matrimoni i dos fills. Fins el 28 % son solters i fins a un 35 % són parelles sense fills. Es aquesta la tendència ? En qualsevol cas, demostraria un canvi en la demografia que tenim entesa com a tradicional a Espanya.

En tots els canvis que el professor José Antonio Donaire ens relata, s’observa el procés desturificació. La crisi del nostre relat. L’hem fet servir tant que no ens escolten. Que hem de fer, el mateix ? o alguna cosa diferent si el que volem es obtindre un altra resultat ?

Triomfa el concepte de viatges per a persones que diuen no ser turistes. Viatgen i volen viure  experiències, però no l’oferta turística empaquetada que l’etiquetarà com a turista, encara que al voler descobrir quelcom nou, explicaran les seves experiències de viatge com ho fa qualsevol turista. Per tant, la paraula turista es negativa i es eliminada del seu llenguatge.

Triomfa el concepte de ciutat que dona opcions. Negocis, estades esportives, oci, restauració, platges o enllaços a punts de interès al voltant o nexe de la seva ciutat. Si Londres es capaç de vendre’s ella mateixa, promovent-se com enllaç amb Paris, dona a entendre que no competeix contra la ciutat de l’amor, sinó que el viatger pot anar a Londres i si vol, més tard enllaçar amb Paris. A tots nosaltres, viatgers, turistes, cada moment anem transformant els nostres valors.

Actualment hi ha la tendència de cuidar el Medi Ambient. Ens importa la justícia social. Reclamem transparència. Volem saber-ho tot i ens cal ensenyar-ho tot. Ens prenem molt seriosament els nostres valors i el dels nostres semblants.

L’Agenda que ens proposa el Professor Donaire es basa en cinc punts. Creativitat, innovació, recerca, obrir-nos amb dades, ser transparents. Preparar-nos per la mobilitat dels nous grups demogràfics que seran majoritaris en poc temps.  Dissoldre fronteres amb d’altres ciutats o destinacions, gestionar enllaços per tal que enriqueixin la nostra oferta.  Associar Lloret als nous valors en creixement: ecologia, transparència, natura, justícia social, o d’altres que puguem observar.

Repensar i reaccionar

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes