Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Infiltrat: A Lloret de Mar, encara hi ha qui vol viure del passat

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


En un dels dinarets d'En Barba, seiem a la taula disset comensals. Tots amb gana i expectants per posar en comú els nostres pensaments i opinions.Talment com si fos el saló de plens de l'Ajuntament, seiem en una taula en forma de U. Ens veiem les cares i més o menys ens coneixem tots plegats. Bé, potser jo no conec a tothom i molt menys, tots em coneixen a mi. Soc el infiltrat.

Reconec l'afiliació política dels ganuts. Hi ha present tots els partits municipals. Des del govern a l'últim partit de l'oposició. Fins i tot, trobem membres actius a la recerca de la participació ciutadana, gent del poble i nouvinguts. De bon grat, fins i tot jo hi soc benvingut, encara que qui no sap del meu passat lloretenc em demana credencials. Soc de Girona, ara mateix el infiltrat del grup.

Les meves arrels gironines i el meu cor lloretenc, conviuen i presentant-me, les faig evidents. Als qui no em coneixen, tenen referències directes del meu passat. Quant Lloret només tenia divuit mil habitants censats i el turisme de sol i platja estava en el seus màxims.

D'aquell moment gloriós pel sector del Turisme, no en tinc cap altra record que no sigui el de l'alegria de tota la seva gent, que encara que sempre es deia que l'any passat va ser millor, acumulaven beneficis a cabassos sense comptar que aquell model de turisme tenia data de caducitat.

Certament, no es quest el meu millor record doncs, es just el contrari. El poble, la seva gent i les seves tradicions. Santa Cristina, El ball de plaça, els llaguts, la tirada l'art, l'aplec dels perdons, l'aplec de la sardana, Santa Clotilde, les Alegries, Sant Pere del Bosc, el museu del mar i un munt de tresors més.

La gent de Girona no coneix Lloret. No dic res de nou. Tots ho sabem. Com molts d'altres que coneixen Lloret pel turisme de borratxera i d'aglomeracions, els lloretencs hem estat incapaços de poder ensenyar les nostres virtuts. Segurament, gelosos que no ens fossin robades o malmeses pel turísme.

És un altra  el model de turisme cultural. Bé, de fet no hi ha tant de turista en el món per omplir totes les places hoteleres de Lloret. Des de fa uns anys, s'ha volgut potenciar la qualitat de l'oferta i canviar el turista jove, interessat pel sol i platja, discoteca, borratxera i sexe fàcil, pel turísme de families. Voleu dir que es possible que puguin conviure ambdós a l'hora ? Mentre uns continuaran apostant pel de sempre, els pocs que s'atreveixin a promoure el turisme familiar, com podran explicar als seus hostes el comportament massiu del grup més important ?

Normes. Hi ha qui davant la imprudència dels banyistes morts, voldria preveure per properes vegades actituds perilloses. Multar a qui no faci cas dels senyals o avisos que impedeixen banyar-se determinat dia de mala mar. "L'home proposa i Deu disposa".

I entre cafès i cigarretes al balcó del Romaní, es formen grupets per furgar en ferides obertes entre el primer i segón plat. Cal posar-me al dia dels qui han compartit tant suculent menjar, que si bé el títol del plat era llarg per recordar, el seu gust encara em queda en el record i em venen ganes de tornar a participar.

Finalment em fa concloure, d'acord amb les exposicions dels comensals, que Lloret va estar present en el món gràcies a Sorolla, quan certament no sabia ni el nom del poble. Cal recordar, es important, fer xerrades i ponències des de l'àmbit privat o institucional, però també cal concloure, fer aportacions positives i que aquestes, es facin realitat.

Els petits canvis son poderosos, va concloure el Capità Enciam i passat el temps dels divuit mil, arribat els quaranta mil, els canvis de fons no els he vist.

Salut Companys ! 

2 comentaris:

  1. Vull agrair la teva assistència al Dinaret d'en Barba, primer de tot. Espero que en gaudissis prou i te'n quedin ganes de tornar-hi. Però també agrair-te el fet d'escriure'n un petita crònica en el teu bloc i esperonar-te a seguir-ho fent, parlant de coses del nostre país, del nostre poble ... del nostre Lloret també. En tot cas no ets pas l'infiltrat, ets un lloretenc més i prou. Salut! Jou

    ResponElimina
  2. Jou, des del primer dinaret que em vas convidar, tenia moltes ganes de venir a compartir amb vosaltres menjar i xerrameca. No et dubtis, que quan pugui, tornaré !! . i si de tot plegat en continua sortint quelcom interessant per escriure, collonut ! Gràcies per tot !! Salut company !!

    ResponElimina

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes