Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

La llibertat rau en el respecte

La llibertat rau en el respecte. Article d'opinió d'en Pep Cassany


Els gironins som pagesos. Conservadors de mena, estancats en els nostres costums, poc oberts als canvis i sempre mirant-nos el melic.

No ens agrada avançar al ritme constant i frenètic de la ciutat. Ni l'estrès. Ni els embussos. Ni entenem els forasters que sense massa tabús o moral, fan el que volen sense importar-los que diran els veïns si es passegen sense roba i amb les finestres obertes de l'habitació de casa seva.

Bé, però som voyeurs. Volem estar al cas de tot el que diuen i el que fan arreu del món. Nosaltres ho farem més tard o amb vergonya, però ho acabarem fent igualment. La moda és efímera i escadussera en el temps per tant, abans no s'esgoti el moment, fem-ho, som valents.

Les notícies que sorgeixen als diaris de Girona tenen el mateix tint ranci dels gironins. Observem com ha arribat el vaixell de luxe ancorat en el port de Palamós. Com s'omplen les escales de la Catedral de Girona de trastets del decorat del joc de trons. Tres dies més tard que les xarxes socials publicarem que una barqueta es va enfonsar en impactar amb una roca arran la costa.

Nosaltres i el nostre petit món. A vegades, hi ha personatges controvertits que destaquen per la seva manera de vomitar les relacions humanes. Em refereixo en aquest cas a l'Albert Soler, Periodista, que si bé el conec de vista i creuar-me'l per Girona, poc més d'ell puc parlar que no sigui el que llegeixo en els diaris i les reaccions que provoca a la xarxa.

No dec ser conservador de mena. Ni pagès. Sóc poc amant dels estirabots o la polèmica, ja que no hi ha manera de poder entendre les ganes que té la gent de posar-se a casa els altres i criticar gratuïtament o intentar fer prevaldre la seva manera de veure i viure en aquest món.

L'Albert no és l'únic doncs, en la construcció de les marques personals i els perfils socials, tots ens retratem a la xarxa amb els nostres comentaris i maneres d'actuar. L'Administrador d'un grup social que "expulsa" cinc-cents membres de mil per no ser actius, no conèixer, o no seguir les normes mai escrites, actua de forma sospitosament dictatorial, que com d'altres dictadors també han començat amb el vis-i-plau del poble i han acabat sotmetent al poble a la seva voluntat.

Tant se'n fa que sigui un mascle Alfa, Gai, Lesbiana o el Capellà de la parròquia del costat de casa meva, per no dir, l'Iman de la Mesquita. Viure i deixar viure, respectar la manera de pensar i fer d'altres amb qui no hi estem d'acord sense voler explicar-los com ho veiem o ho fem nosaltres, els gironins, pel fet de refermar-nos que la nostra, és molt millor que la seva. Per descomptat, aquí tothom es lliure i la llibertat, rau en el respecte.

Els atacs, les polèmiques, les opinions que generen i que fereixen les sensibilitats de tercers les entenc com gratuïtes i fora de lloc en una societat que a hores d'ara tindria de començar a entendre que s'ha acabat de ser pagès i comprendre que vivim l'inici d'una societat multicultural, multiracial i barrejada que farà d'aquest, un món diferent.

El món està canviant.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Cap comentari

Desa el teu comentari