Somiatruites
Dins l'urna de vidre, sota el sostre d'una antiga capella catalana anomenada Torre Girona, resideix a Barcelona el supercomputador MareNostrum.
Milers d'ordinadors connectats entre ells sumen la capacitat de càlcul més important que disposem a Catalunya i d'aquest cervell, se n'aprofiten els investigadors que formen part dels projectes seleccionats per tal de poder utilitzar-lo.
- Sap sumar?
- Pot realitzar bilions de càlculs per segons i ...
- Així és una calculadora gegant?
- Bé, és molt més complexa, pot realitzar ...
- Però, on està la pantalla, es pot jugar amb ell, sap parlar?
El professor no parava de somriure fruit dels comentaris dels seus alumnes i del profund desconeixement i vergonya per no haver sabut explicar als alumnes de tercer, què anaven a visitar. Per edat, potser era massa d'hora per entendre, tot i que per a ell ja li semblava massa tard.
- Calleu nois!, som aquí per escoltar i aprendre, deixeu que ens expliqui i si al Doctor li sembla be, al final de la visita podrem fer-li les preguntes que us convingui. Us recomano que les apunteu i me les doneu per així fer una selecció i no repetir-nos.
- Si li sembla bé Doctor, continuem?
L'encarregat de fer les visites al centre, era un Doctor en enginyeria informàtica que fins fa poc, havia estat treballant en la construcció i manteniment del MareNostrum, poc donat a les relacions humanes més enllà de la comunicació escrita entre investigadors d'arreu del món.
En els seus escrits, ni tampoc els que rebia, es feien servir les paraules Hola, com estàs, fins aviat o senzillament, adéu. No hi havia lloc per les emocions en els treballs de recerca exceptuant l'alegria pels premis o reconeixements, si un dia haguessin arribat. Per edat, va arribar tard a la supercomputació i se'l sabia nostàlgic quan en un intent d'acostament a la mainada els explicava, que aquells relluents telèfons intel·ligents que duien a les seves motxilles eren més potents que els supercomputadors de la NASA que varen enviar el primer home a la lluna.
- Si l'home ha estat capaç de crear a la màquina, què no faran les màquines per a ajudar als homes.
- La nostra evolució, la de l'ésser humà i remuntant-nos als orígens de la humanitat, ve de la mà de la tècnica i la ciència. De la tossuderia dels homes per a descobrir i dominar el desconegut, i si bé hem trigat milions d'anys per conquerir aquest planeta, no ha estat fins als darrers cent anys on, amb ajuda de les màquines, hem avançat més ràpidament.
- Els vostres avis, quan estudiaven a col·legi i tenien la vostra edat, imaginaven el futur de ciència-ficció i per fer realitat aquells somnis, alguns han estudiat i treballat tota la vida perquè es facin realitat.
- Un dia, fa molts i molts d'anys, algú va somiar anar a la lluna i l'home ho ha aconseguit. D'altres van somiar que si hi haguera robots a casa, nosaltres descansaríem i avui aquell somni s'ha fet realitat, els robots, són més ràpids i millors que els humans per a fer algunes feines, però recordeu que darrere una màquina hi ha un equip de persones que l'han somiat, dissenyat, construït i programat per tal que tots en podem gaudir.
- Potser un de vosaltres, quan sigui una mica més gran, formarà part d'un equip d'investigació que vulgui curar una malaltia, saber més de l'origen de l'univers o per a portar l'home a una altra galàxia i, per fer-ho, li caldran coneixements i eines, com aquest supercomputador o la següent generació, per avançar més ràpidament.
La Carina, no les tenia totes per explicar aquella visita als seus pares. Segur, que a l'arribada a casa, els pares voldrien saber com havia anat, que haurien vist i que havia après. A l'autobús, de camí de tornada cap a Girona, mentre d'altres xerraven, cridaven o cantaven, va aprofitar per cercar la resposta que caldria donar-los a casa.
- No em pregunteu, va dir-los al pare i a la mare mentre deixava la motxilla damunt la taula, he decidit que de gran, vull ser divulgador científic doncs, si tan difícil els resulta als investigadors explicar-nos que un supercomputador serveix per enviar un coet a la lluna, descobrir una vacuna, fabricar un robot o qualsevol altre aparell que pugui somiar aquesta nit, em sembla que els caldrà a algú com jo perquè, quan jo sigui gran i vinguin nens petits a veure el MareNostrum, els hi faci un resum i així tinguin temps d'anar a jugar al parc amb els seus amics.
I entre rialles i abraçades dels pares, la Carina va descobrir que la ciència avança pels somnis, la investigació, la construcció i la divulgació, de milers d'investigadors, enginyers, somiatruites i lluitadors que tenen pressa per arribar al futur.
Cap comentari
Desa el teu comentari