Game Over Catalunya
Pels qui heu seguit aquest bloguer en altres articles, no repetiré arguments. La divisió entre independentistes de cor i de butxaca és la culpable de tots els nostres mals. Uns i altres hem fet camí de costat fins ara, que ens sembla veure la llum que fa pampallugues al final del túnel de la crisi i en un acte de legítim egoisme, ens fa pensar en què és més important a curt termini?, la recuperació econòmica d'Espanya o la travessia pel desert camí de la Catalunya independent.
No hi ha dubte que ambdós arguments són poderosos i que en un debat fratricida entre partidaris dels dos corrents de l'independentisme, si cadascú defensés la seva pròpia convicció, ningú en sortiria vencedor i en tot cas, s'escenificaria la nova derrota del poble de Catalunya.
Mentre el forat de la crisi s'anava eixamplant, cada cop hi havia més gent abocada a cercar una sortida en el camí cap a la independència. Si el govern espanyol només vol Catalunya per tal de no perdre més pes en relació a la resta d'Europa, o per no perdre ingressos, o senzillament per a continuar la colonització d'un territori amb ciutadans d'altres regions més empobrides, molts catalans continuarem creient que Espanya no vol res més de nosaltres.
Som un territori conquerit i ocupat. Els segles han diluït la nostra identitat que, tossudament, alguns volem preservar. Els nostres arguments identitaris es converteixen en pros i contres del procés cap a la independència. Hem estat, som i serem, terra d'acollida i en presumim orgullosament de la nostra voluntat d'integrar a tothom i donar aixopluc sota la nostra senyera. Tant és així, que qui fou president de la Generalitat va definir als catalans com a tots aquells que vivim i treballem a Catalunya. Li va mancar dir, que català és aquell qui se'n sent i per tant, tot i que un o altra pot escollir defensar la seva terra d'acollida, difícilment renunciarà a la seva mare pàtria.
Davant l'aventura dels il·lusos que creiem que Catalunya ha d'esdevenir un dia independent, la realitat particular de l'individu. Si bé podem creure que un bé comú és superior a l'individual, aquest perd força quan molts individus no volen jugar-se el seu actual o proper benestar i el futur dels seus fills, en enfrontaments polítics que no domina i que difícilment poden guanyar. Recordeu la frase del Ministre? "inventos, en casa y con gaseosa".
Doncs aquí acaba el procés. Malauradament, la crisi ens va unir i ara ens tornarà a separar. Ha estat bonic mentre ha durat. Als partidaris del No, no els ha calgut confrontar-se als independentistes de butxaca, aquests han estat derrotats pels seus propis arguments, la pela és la pela i com a bons catalanets que són, ara faran altre cop com les formiguetes, sortir del niu a treballar i fer cèntims per guardar i disposar en la propera crisi que vindrà.
Game Over Catalunya, la crisi ha desendollat la màquina i s'ha acabat el joc. Ara, a treballar.
Cap comentari
Desa el teu comentari