Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Run 4 cancer

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep CassanyCinc o deu quilometres a la meva vida, son poca cosa per ajudar en la lluita contra "la malaltia". El càncer, llarga cursa de fons, on gràcies a la ciència, cada dia més gent l'aconsegueix vèncer.

Vèncer o morir, els hi va la vida.

Molts de nosaltres només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Per sort, molts d'altres no han deixat mai de banda als necessitats. Aquells, que per una o alta cosa, els fa falta tenir algú al costat.

Oncolliga es una associació que informa, assisteix i acompanya en la lluita contra el càncer. Gràcies.

El teixit associatiu es vital per arribar allà on els mitjans públics no poden, volen o deuen arribar.

A les associacions també els calen ajudes. No només de mans i caps, de idees i col·laboradors sinó ajuts econòmics que els permetin seguir amb la seva tasca.

Avui, per iniciativa d'Oncolliga, corredors i caminants, hem participat en un dels seus esdeveniments. En part, es un acte de divulgació de la seva tasca i en part, hauria d'esser un acte de recaptació de fons per a la seva causa.
Una inscripció de deu euros em sembla poc per tanta feina. No es tracta d'un compte de resultats on el saldo sigui positiu després de sumar el total de ingressos i despeses, sinó que, quan associació com Oncolliga fa una crida, caldria donar-los una resposta i suport molt més gran del que els hi hem donat.

Quin recorregut més meravellós hem fet. Nosaltres, pel mig de les deveses de Salt. Un entorn únic i desconegut per molta gent de Girona. Fins i tot per a mi, que sempre dic que ho he voltat tot, sempre em queda alguna cosa per conèixer.

No es tractava d'arribar primer, només de participar. A més, ens han regalat un fantàstic  mati de diumenge.

Els que em tingut temps d'anar petant la xerrada tot caminant, em gaudit de la bona companyia, de l'entorn, de l'experiència. Descobrir nous camins, que algú abans que tots nosaltres, s'ha preocupat de marcar la direcció. Ens han acompanyat els voluntaris. Allà on hi havia les desviacions, hi havia qui feia servir un somriure i una paraula amable per donar-te ànims i indicar quin es el camí a seguir.

Es així com ho fa Oncolliga. Son aquí per fer costat a qui els necessita i nosaltres, que potser  avui no els coneixíem, els necessitem més que mai per sentir-nos en una societat solidaria.

Potser estaré cansat. Em sortiran butllofes als peus i creuré que tinc de tornar a fer esport.  Però si alguna cosa vull recordar, es el somriure de ma germana  a la meva arribada, que tot i tenir "la malaltia", ella havia arribat dues hores abans de començar la cursa per ajudar en la seva organització.

Per a tots aquells que formeu part d'Oncolliga, voldria donar-vos les gràcies. Per fer-nos recordar que no hi ha res més important que la "vida" i en aquesta carrera de fons, tots guanyem, gràcies a gent com vosaltres.

Salut !!



Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes