Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Novembre

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany




Feia fred. Els vidres de les finestres reflectien l’escalf de l’ambient que es respirava a l’interior de la casa.

Ara et diria que ens coneixíem poc i no sabíem com definir la nostra relació. De tot plegat ja en fa un temps, era novembre i en una casa perduda a la muntanya més prominent de la serralada del litoral, ens trobàvem els dos amants, doncs era així com, més endavant, ens proposaríem anomenar-nos l’un  a l’altra. No érem ni amics, ni una parella estable. Feia tan poc de tot plegat que, decidirem anar pas a pas i amb el temps, si calia, cercaríem la manera de posar nom a la nostra relació.

“Il·lusió”. Com cap altra dia abans.

Una porta s’obrí lentament i sense fer cap soroll.

Et recordo. Els ulls et brillaven com estels. Il·luminaven el teu rostre. Tot i la por, havies imaginat com podia ser aquell moment i encara que abans, em creies brut, fort, valent, ara em trobaves nu, voluble, mimós.

Davant teu,  l’estança  aspra i desvestida d’un tot. La llum del foc dibuixava formes i colors damunt els cairats d’un sostre  orgullós, xulesc. Aquell dormitori tenia tant caràcter que quasi no ens deixava  sentir els petits desitjos de tots dos.

De cua d’ull, vaig percebre la teva mirada i sabent-te nua,  vaig acostar-me cap a tu.

Entretallada, la respiració de tots dos agafà ritme i so.

Les meves mans acaronaven els teus cabells resseguint la teva cara. Llavis entre oberts. Ulls encesos recorrent la meva pell.

L’abraçada era el preludi de l’encontre més roent. Mans que s’atansen al teu nu, descobreixen els teus pits i acaronen l’entrecuix.

Un pessic albirava el dolor que t’ofereixo com a amant. Un sospir acaba en crit de plaer que s’escapa dels teus llavis.

Giraves la teva boca cap a mi,  oferint-me el petó més humit. El passat no existia i en un futur, no sabies que esperar. Allà, en  una estança àrida, esquerpa, calenta, nua, intuïes que la vesprada era plena dels misteriosos plaers ocults.

Les cames es doblegaven com filferros. Les meves mans descobrien, lentament, els paisatges secrets del teu cos.  No és així com ho esperaves i en aquesta manera de fer, descobries un nou plaer. El bes més dolç es converteix en fort, rabiós, desesperat. En demanaves més i sabies com obtenir-ho tot.
Sentiments en mig dels plaers que ens desperten als nins que duem dins.

Si el teu cos, abans erm, avui jo el tornés a descobrir, el cercaria com a un oasi al desert. Final d’una llarga travessia.

No se sap com va ser l’inici, encara que sí em sé el final.  Havíem desitjat que el nostre bagatge quedés arraconat, no oblidat. Polsós.

Si aquesta nit somiessis, m’agradaria saber-me dins dels teus somnis.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes