Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Del meu llavi brollava una gota de sang





La lluna d'agost il·luminava el camí de la platja.  Lluna plena, enfilada en un cel d'estiu amarant de blau grisós tot l'horitzó. Aigua de mar bellugadissa i a cada cresta de l'onada reflectia la teva llum, blanca lluna,  omplint de pampallugues tot el mar de Llavaneres.

Mentre caminaves, queien una a una les cinc peces de roba que lluïes: Samarreta, pantalons, calces i dues sandàlies.

Em semblaves una venus sorgida de l'asfalt amb intenció de conquerir la platja. No et vas aturar, alleugerint el pas, cridaves i reies demanant-me que em despullés i et seguís.

L’un darrere l'altra o l'altra davant de l'un, ens submergíem en aquella aigua, a l'hora calenta, en la que dimonis i àngels volten per la sorra de la platja.

No vaig tenir temps de treure'm la roba, ni tan sols vaig recordar anar vestit. Moll, la camisa s'ajustava al meu cos i regalimava l'aigua que abans de tornar al mar, s'evaporava per la temperatura que jo agafava llepant-me els llavis i pensant en quin seria el proper pas.

Agafar-te, llançar-te enlaire, capbussar-te, jugar, pessigar-te, abraçar-te i fer-te un petó.

Del meu llavi brollava una gota de sang com a resultat de la teva primera mossegada. La llepaves i menjaves, tot dient que jo era teu.

Et tenia nua, tota per mi i l'abraçada era preludi d'una altra mossegada, ara meva, metre a cau d'orella et demanava que em fessis teu en aquell instant. Talment com ho faries en una illa deserta.

I si passa el tren ?

Que trempin i agafin gelosia de nosaltres fent l’amor, doncs patiran més els que mirin que nosaltres.
Jèiem un damunt l'altra amb mig cos dintre de l'aigua i mig cos a la sorra de la platja. Restàvem invisibles als ulls dels vianants, dels passavolants o de la reina d’Anglaterra.

Ara fort, tu damunt i jo a baix, em domines i em forces.

Vols que cridi el teu nom i no puc, ho sento, els teus gemecs em desconcerten. Atura’t ! sóc jo qui vaig a dalt i tu a baix.

El teu sexe és moll i m'agrada menjar-me'l. Avui tindrà gust de mar que, mesclat amb la teva dolçor, aconseguirà un sabor exclusiu i únic, flor d’un dia.

M'arrapo als teus pits que pessigo mentre crides que et faig mal !. Però no puc ni vull deixar-te, et faig meva amb les onades coordinades al vaivé dels nostres cossos, rodolant i mullant-nos, enfonsant-nos dins de l'aigua, abraçats tot fent l’amor, amb les teves cames creuant la meva esquena mentre t’agafes dels meus braços i, em demanes - no t’aturis i corre’t amb mi -.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes