Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

cal donar les gràcies a La Marató


Cal donar les Gràcies a la Marató de TV3, per Pep Cassany


Ens cal a tots donar-vos les gràcies, tant als qui amb la vostra feina desenvolupeu el programa, com a tots aquells que, desinteressadament hi participeu i sobretot, a aquells que any rere any aporteu el vostre gra de sorra en forma de diners perquè, tots junts, avancem.

Moltes vegades he meditat sobre la solidaritat que mostrem com a poble. Ens fa diferents? També m'he plantejat si, en una societat avançada com la nostra, caldria fer una diada com aquesta per a dotar de fons als nostres investigadors perquè puguin fer la seva feina.

Vaig creure'ns rics i rucs per no destinar més fons, dels pressupostos dels governs, per la investigació. Crec, que tard o d'hora, les malalties a tots ens toca viure-les, i quan això passa, ens recordem d'allò que no vàrem fer.

Demandem carreteres, places, educació, seguretat... i no ens cuidem a nosaltres mateixos del nostre pervenir. La genètica ens fa males passades. Molts de nosaltres, afegim conductes de risc en els nostres hàbits. Alimentació inadequada, fum, alcohol, sedentarisme .... Però quan patim la malaltia, reconeixem que el més important és el nostre salut.

Som un país solidari. Un dia a l'any, recaptem diners per a donar ales als nostres investigadors per a trobar solucions. Un altre dia, recaptem aliments, així omplim el rebost dels més desafavorits. Aportem padrins a les ONG's perquè facin la feina que ningú recorda que s'ha de fer.

Però, Tot això ens fa diferents?

Tot això no és res davant un mar brau de necessitats. Són petits granets de sorra que el temporal de llevant fa córrer per la platja i balancejant-nos d'una banda cap a l'altra o senzillament, ens endinsa mar endins.

Molt millor és fer això que no fer res. Però, en comptes de mirar-nos tant el melic, podríem agafar exemples de societats més avançades que la nostra. Aquelles que, per exemple, són capaces d'invertir i apostar pels seus investigadors. Aquelles que impedeixen que ningú passi gana, fred o set, perquè les persones que en formen part són les que cuiden dels qui els envolten. Aquelles societats que no inverteixen en guerres i ho fan en el benestar del seu poble.

Si així fos, això ens faria diferents.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari