Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

no hi ha qui cuidi dels nostres fills a les fires de Girona

Primer dia de Fires a girona i ja en estic ben tip. Em canso, em buida les butxaques, m'avorreixen i avui fins i tot, m'obliguen a escriure aquest article. Quí cuida dels nostres fills en les atraccions de fires ?

Molts creiem, que els firaires de la secció infantil, no inverteixen ni un cèntim del que guanyen en millorar les mal anomenades "atraccions". Si més no, any rera any veig les mateixes. Potser una mica més envellides que l'any anterior o potser una mica més desvallestades.

Segur que tots nosaltres podriem comptar més d'una parada on nosaltres hi haviem anat de petits.

Recordo,i ho faig cada any, com amb els envolcalls de la xocolata Torras de Banyoles, i d'això ja en fa més de 40 anys, aconsseguiem fitxes per poguer pujar als cavallitos. Com m'agradaba !! 

Però ara que ja soc gran i els meus fills són petits, ja no hi ha xocolata que valgui. Les atraccions són les mateixes, o bé succedanis d'aquelles. Els preus, prohibitius. I per un dia, o més ben dit unes hores on totes es posen a un euro, sembla que ens hem tornat bojos.

Defenso aquesta iniciativa com ningú. Permet a molts de nens, accedir a un nombre d'atraccions que els altres dies no podrien disfrutar. Però ara be, les defenso si aquestes mantenen la seva qualitat i seguretat, com qualsevol altra dia de fires.

No havia vist mai bufetades per pujar a un cotxe de fires. Més ben dit, mai no havia vist atropellar no un nen, ni a dos, ni a tres ... sino a tants com es posaven davant les petites motos de xoc.

Davant aquest fet, he demanat a qui creia responsable d'aquest perill, que aturessin la guerra. Set o vuit motos per cinquanta nens, que no fan cua, sino que tenen d'entrar a la pista per agafar la moto que s'atura. Pares i mares en disputa d'un manillar pel seu fill. I el fill, atropellat per un altra motorista novell de cinc anys.

Demanant a la Policia Municipal de Girona que vetlli per la seguretat dels nostres fills, creuen, i així m'ho han dit , que poca cosa i poden fer.
Parlant amb els Mossos que vetllen per la seguretat dels vianants, creuen, que es la Municipal qui ho hauria de mirar, tot i que no ho saben, i tampoc els ha preocupat que aquest fet, pugui acabar fent mal a algun dels nostres fills.

Ja se sap, quan no se sap que fer, millor mirar cap a un altra costat i passar pilotes fora.

Tantes normes que s'han de complir. Tants plans de seguretat... i ningú per fer-los complir. Continuem amb la mateixa política de fets consumats. Primer ha de passar una desgràcia, lamentar-ho , sancionar i tornar a posar més normes, molt i molt més dures. Però, quí les ha de fer complir ?

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes