Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

No hi ha qui vetlli dels nostres fills a les fires de Girona

Qui vetlla pels nostres fills a les fires de Girona - Article d'opinió Pep Cassany

Primer dia de Fires a Girona i ja n'estic ben tip. Em canso, em buida les butxaques, m'avorreixen i avui fins i tot, m'obliguen a escriure aquest article. Qui cuida dels nostres fills en les atraccions de fires?

Molts creiem, que els firaires de la secció infantil, no inverteixen ni un cèntim del guanyat en millorar les mal anomenades "atraccions". Si més no, any rere any veig les mateixes. Potser una mica més envellides que l'any anterior o potser una mica més desballestades.

Segur que tots nosaltres podríem comptar més d'una parada on nosaltres hi havíem anat de petits.

Recordo, i ho faig cada any, com amb els embolcalls de la xocolata Torras de Banyoles, i d'això ja en fa més de 40 anys, aconseguíem fitxes per poder pujar als "cavallitos". Com m'agradaba!!

Però ara que ja sóc gran i els meus fills són petits, ja no hi ha xocolata que valgui. Les atraccions són les mateixes, o bé succedanis d'aquelles. Els preus, prohibitius. I per un dia, o més ben dit unes hores on totes es posen a un euro, sembla que ens hem tornat bojos.

Defenso aquesta iniciativa com ningú. Permet a molts de nens, accedir a un nombre d'atraccions que els altres dies no podrien gaudir. Però ara bé, les defenso si aquestes mantenen la seva qualitat i seguretat, com qualsevol altre dia de fires.

No havia vist mai bufetades per pujar a un cotxe de fires. Més ben dit, mai no havia vist atropellar no un nen, ni a dos, ni a tres ... Si no a tants com es posaven davant les petites motos de xoc.

Davant aquest fet, he demanat a qui creia responsable d'aquest perill, que aturessin la guerra. Set o vuit motos per cinquanta nens, que no fan cua, sinó que tenen d'entrar a la pista per agafar la moto que s'atura. Pares i mares en disputa d'un manillar pel seu fill. I el fill, atropellat per un altre motorista novell de cinc anys.

Demanant a la Policia Municipal de Girona que vetlli per la seguretat dels nostres fills, creuen, i així m'ho han dit, que poca cosa i poden fer.

Parlant amb els Mossos que vetllen per la seguretat dels vianants, creuen, que és la Municipal qui ho hauria de mirar, tot i que no ho saben, i tampoc els ha preocupat que aquest fet, pugui acabar fent mal a algun dels nostres fills.

Ja se sap, quan no se sap que fer, millor mirar cap a un altre costat i passar pilotes fora.

Tantes normes que s'han de complir. Tants plans de seguretat... i ningú per fer-los complir. Continuem amb la mateixa política de fets consumats. Primer ha de passar una desgràcia, lamentar-ho, sancionar i tornar a posar més normes, molt i molt més dures. Però, qui les ha de fer complir?

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari