Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Tot o res


Temps enrere parlava aquí del Barça d'En Guardiola. Venia a dir que en aquest temps de crisi, fotut per a molts, aquest equip de somnis ens permetia continuar, als culés,  mirar els diaris els dilluns al mati, deixant de banda les noticies econòmiques.

Com a molts d'altres, la crisi m'ha sacsejat fortament. He deixat enrere amics, col·laboradors de feina, la mateixa feina, il·lusions  relacions i moltes més coses. Ja se sap que quan les coses van malament, sembla que encara poden anar a pitjor.

Pero tot plegat m'ha fet recordar valors que el dia a dia es desdibuixen. Els valors de joventut, el tot o res. Allò que, quan no teniem més experiència que la que vivíem en aquell moment, ens feia pensar que la vida era  una merda o senzillament meravellosa.

En la meva vida, he viscut moltes pèrdues. Persones que coneixia, m'estimava  Joves, grans, petits. Persones que em van fer gran com a persona. Em van donar una altra escala de valors de la que jo disposava  Que em feien pensar quan eren de important comptar amb elles, per a mi, per a les persones que els estimaven i per a les que ells estimaven.

En aquest moment on l'escala de valors de la societat en la que vivim s'ha enfonsat, on dia a dia rebem noticies decebedores dels nostres governants, banquers, empresaris, quan ens sembla que això no s'acabarà mai i que dia a dia es perllonga l'agonia i el patiment de les persones en situació de crisi econòmica, jo vull recordar i recuperar aquells valors del tot o res.

Els dilluns al vespre, Polseres Vermelles em permet recordar quines són les coses més importants de la vida. La salut, la família, l'amistat.

Malauradament, fa anys ens va deixar la Mariona. Més recentment la Mar. La malaltia les va fer patir i deixar-nos abans del que tocava.

Elles ens varen donar a tots els que les envoltàvem  d'una o altra manera, lliçons de vida. Ens varen recordar quin es el be mes preciós que em de cuidar. L'afecte del qui ens envolta.

No caldria preocupar-nos per allò que no té solució  per que no en te. No caldria preocupar-nos per allò que te solució, doncs al tenir-la es pot arreglar. No ens cal enfadar-nos, indignar-nos, llepar-nos les ferides, mirar-nos el melic.

Seria bo aprendre a mirar al nostre voltant amb ulls de nen. Tornar a descobrir que ens durà el dia de nou. Estimar als pares, als germans, a la parella, als fills, als amics.

Segurament així, la nostra societat tindrà una oportunitat per tornar a començar. Trobarem nous polítics que miraran de fer el be pel seus conciutadans. Banquers que tot i guanyar-se la vida, ho faran sense obsessió pels diners. Empresaris honestos amb ells mateixos. Persones que voldran pagar els seus impostos per que aquests tenen un benefici comú per a tots.

Potser si, es així, tot o res.





1 comentari:

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes