Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

em cal contestar la carta del Rey

Avui, com ja fa anys un 23 F, els espanyols necessiten de vostè, un  Rei,  per tal que intervingui davant  el que  es creu és un nou atac a la seva pàtria: La independència de Catalunya.

Poques coses ens pot argumentar als catalans que creiem en la independència, de la nostra, envers la seva pàtria i  així els  ho ha volgut resumir  avui als seus súbdits. Gran exercici de concreció, només en dos punts:  Superació i unitat.

En resposta a la seva carta, m'agradaria fer-li saber el meu parer. Espanya i Catalunya es i ha estat, com un matrimoni convingut i mal avingut. Ens hem aguantat mútuament per conveniència i amb constant des-unió. Un ha imposat a l'altra la seva forma de ser i de fer, envers el patiment de l'altra.  Espanya ha dictat que, com i quan Catalunya pot fer o deixar de fer. No ha estat una relació entre iguals, tot i que la història ens explica que ambdós països provenen dels millors llinatges.

De la mateixa manera que la història ha permès que políticament homes i dones fossi'm iguals amb el pas dels segles, amb els mateixos drets, deures i obligacions, i les dones, abans oprimides, se sàpiguen ara emparades per les lleis, avui Catalunya diu prou i demana el divorci d'aquell que sent, l'ha maltractada.

No ens cal escoltar més arguments ni demandes de perdó. No cal fer-nos sentir la por al desconegut. No cal    que ens recordeu que no coneixem el camí, ni atemorir-nos de no deixar-nos tornar, ni ens cal saber que ja no comptarem més amb la vostre protecció.

Majestat, els ciutadans de Catalunya li demanem el divorci amb Espanya.

Som grans. Sabem el que volem. Sabem el que no volem. Estem tips de que feu sentir-nos malament per ser com som. Ens agrada la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra llengua, la nostra pàtria, la nostra manera de fer, de ser i d'actuar. 

Feu tard si ara ens voleu reconèixer com una part indivisible de la vostra pàtria. No volem, ni volia'm sentir-nos propietat de ningú. Temps era temps quan junts podia'm haver format una nova identitat nacional entre iguals. 
Així doncs, si avui ens reconeixeu com a  una nació, deixeu-nos decidir per nosaltres mateixos com a homes i dones lliures: No ens imposeu, ni amenaceu, ni tant sols intenteu persuadir-nos.

Ara ens toca a nosaltres, decidir

Molt atentament,

1 comentari:

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes