Independència, utopia o realitat ?
Quan falten pocs dies per l'11 de setembre del 2012, enguany he parlat amb molts companys sobre la Independència de Catalunya. Utopia o realitat? Davant de tot tipus d'arguments, tant a favor com en contra, així com d'altres que no saben on posicionar-se, he conclòs que hi ha dos tipus estereotipats d'independentistes, els del cor i els de butxaca.
Els de cor, l'han defensat a capa i Espasa ahir, avui i sempre. Esgrimeixen els arguments històrics, culturals i sobretot diferencials amb la resta de cultures i habitants de la península Ibèrica. Els de la butxaca són els que més recentment s'han sumat al carro independentista. No és que no fossin abans nacionalistes, sinó que ara, després d'anys de bonança econòmica, el tema monetari els ha afectat directament o indirectament i ara troben raons per demanar l'alçament de fronteres amb Espanya i la gestió pròpia de la nostra economia.
No caldria dir que ara i sempre teníem, tenim i tindrem arguments que avalin les nostres demandes independentistes, però com diu el refranyer Castellà i de ben segur que ho fa seu el govern espanyol de torn, "ante el vicio de pedir, la virtud de no dar ".
És ben cert que qui vol la independència tant li fa que aquesta arribi com arribi, sumant vots del cor i la butxaca o fins i tot perquè els espanyols ens facin fora del seu País.
Però ens cal reflexionar una mica més. Que els ha passat als dirigents dels nacionalistes catalans per-que ara sumin vots a la independència del país?
Molts de nosaltres estem totalment decebuts de la classe política. Suposo que tenim el que ens mereixem. Si fins ara no hem fet res per controlar-los, ara no cal queixar-nos si ens han fotut la putada mentre dormíem.
El que em fa més por ara mateix és que els polítics, autèntics encantadors de serps, ens manipulin per tal d'aconseguir els seus objectius.
Han après que si demanen el que és just, reben el que als altres els hi dóna la gana. Però ara creuen que esgrimint una amenaça seriosa d'independència, potser podran obtenir allò que realment volen, el concert econòmic.
Si els catalans som gent de seny, vol dir que els catalans som conservadors, així doncs com podem pensar en la independència si no sabem el que això ens comportarà? És la rauxa la que ens fa parlar avui, a alguns, d'independència com un fet factible?
Cal que no oblidem que la independència només es pot aconseguir quan tots, siguin del partit que siguin, la desitgin per sobre de la seva ideologia política. Entenc, que ningú vol dues Catalunya
Finalment dir-vos que tots-plegats som incapaços fins ara de posar-nos d'acord amb les qüestions més senzilles de la vida quotidiana. Només ens posem d'acord amb allò que ens separa o ens preocupa, però no en la possible solució, sinó en reconèixer l'existència del problema.
Si actualment el que més ens preocupa a tots és la crisi econòmica i l'atur, creiem tots plegats que la independència és la solució?
Com ja he dit abans, els utòpics tant ens fa el camí i als conservadors, si s'aconsegueix sense tocar-los la butxaca, endavant.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
Cap comentari
Desa el teu comentari