El cel ennuvolat, gris plom, aigua a raig.
Tarda de pluja a Girona
Llamps i trons damunt dels nostres caps en una tarda d'estiu a la ciutat. El cel ennuvolat, gris plom, aigua a raig. Hom espera que caigui i que quan l'aigua corri, s'endugui la calor, la xafogor i la mandra de tots plegats.
Un dia com avui, com qualsevol altra, ens agrada ser petits. Trona i quan ho fa, el llamp ens espanta i el tro ens acovardeix. La natura em fa sentir petit.
Desitjo que avui sí. Avui caigui l'aigua com mai ha estat escrit. Sense fer mal. No sigui que avui també em toqui a mi collir galledes d'aigua d'on no toca, El meu petit país.
En tardes com avui, m'agrada mirar el carrer per la finestra. Mirar aquelles gotes grosses que quan cauen, mullen.
La gent corre pel carrer sense paraigua. Samarretes molles. Pantalons xops. Sabates encongides en el primer bassal.
Núvols foscos, tarda d'estiu a la ciutat
És preciós! Igual que les tardes de pluja que descrius.
ResponEliminaFelicitats pels teus relats.
Tx
jo quan era petitona m'encantava corre sota la pluja quan hi havia tormenta.No em feien por ni els llamps ni els trons.La meva mare tenia una altre opinió
ResponElimina