La necessitat de treballar està per damunt de la ideologia

Després d'aquesta reforma de treball, on molts no entenem com pot aportar més llocs de treball, entenc que la gent que no disposa de cap tipus d'ingrés, preferirà tenir feina que no pensar en les condicions d'acomiadament. Cada dia hi ha més gent que arriba al nivell de pobresa i tot esperant feina, es conjura a treballar el que calgui i del que calgui per poder tirar endavant.

Segurament serà així que arribarem al model nòrdic. La productivitat al lloc de treball haurà de ser més efectiva. Treballarem més, per menys. L'experiència de no tenir ingressos, haver-nos menjat els recursos i no saber com ho farem per sobreviure, ens donarà a tots plegats un valor afegit que ens perdurarà per molts anys. La sort de tenir feina i disposar d'un sou.

De tenir-ho tot, a no tenir res, està afectant a tothom a tots els nivells. Dic a tots, perquè ens havíem convertit tots plegats en gent de classe mitjana, amb luxes innecessaris i deutes milionaris.

Fa anys, en el Passeig de Mar a Lloret, vaig escoltar dues Senyores que reflexionaven tot caminant i en veu alta. L'una li va dir a l'altra,"el fotut no és ser pobre, el fotut és ser pobre i tenir gustos de ric".

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com